El document del mes: Llibres d'actes del Ple Municipal
A finals del segle XVII el Prat encara no formava poblat, però posseïa una vida legal independent. La vida municipal del Prat fins al 1689 havia estat dirigida per un consell de propietaris, la major part barcelonins. L’allunyament del centre oficial de poder i la proliferació de problemes que no podien ser atesos amb eficàcia, van fer créixer en els pratencs el sentiment de comunitat. L’any 1689, el rei Carles II reconeixia la personalitat jurídica plena del Prat i es redactaven unes ordenacions per al govern municipal i es constituïa un consell pratenc amb competències plenes. El nou consell estava presidit per un sagramental o batlle i format per dos jurats i disset caps de família.
Amb el Decret de Nova Planta de Felip V (1716), es va implantar la divisió territorial en corregiments i ajuntaments, sistema que va ésser vigent fins a la divisió provincial del mes de novembre de 1833. Seguint aquesta ordenació, les reunions del consell municipal van deixar de fer-se a la rectoria i van passar a fer-se a la nova seu del comú, construïda cap al 1730.
Mentre les reunions es feien a la rectoria, la persona que donava fe dels acords i deliberacions que s'havien pres era el vicari o el rector de la parròquia. A partir del trasllat del Consell del Prat al nou edifici del comú, aquesta figura fou substituïda per altres persones que tenien diferents noms segons les èpoques: escrivent del Prat, Fiel de hechos i secretari municipal.
Els llibres d'actes o acords de l'Ajuntament constitueixen una de les sèries documentals més importants que s'han generat a les corporacions municipals. Els seus orígens es remunten a la baixa edat mitjana i recullen totes les decisions i deliberacions més rellevants que afecten el municipi: elecció de l'alcalde, obres públiques i privades, temes sanitaris, aprovació de pressupostos, etc.
Es tracta d'una tipologia documental que tot i que ha tingut algunes variacions al llarg de la història, presenta una estructura molt característica: hi apareixen el lloc, la data i l'hora en què comença la sessió, la relació dels assistents, les matèries a tractar, les intervencions i els acords que s'han adoptat.
La legislació estableix que els fulls dels llibre d'actes han d'estar foliats i que hi ha de figurar el segell de la corporació municipal. La validació dels acords aprovats s'ha anat formalitzant al llarg del temps amb la signatura d'alguns dels membres de les corporacions que havien participat en les discussions i aprovacions, però va ser a partir del Reial decret 2568, de 28 de novembre de 1986, que les actes van quedar autentificades únicament amb les signatures del secretari municipal i de l'alcalde o president, tal com es continua fent a l'actualitat.
Els plens municipals tindran caràcter ordinari o extraordinari, depenent de la periodicitat de les sessions i de la importància dels temes que s'hi tracten. Tenen caràcter ordinari quan són actes de sessions que se celebren de manera habitual, que en el cas del Prat és el primer dimecres de cada mes; o caràcter extraordinari, segons la importància del motiu de la convocatòria i es poden celebrar qualsevol altre dia.
Les Actes del Ple municipal, per tant, són una de les principals fonts documentals per a l'estudi de l'evolució d'un municipi, perquè ens ofereixen una visió cronològica molt interessant del que ha estat el seu desenvolupament polític, econòmic i social.
A l'arxiu municipal del Prat es conserven els llibres d'actes del Ple des de l'any 1840 i, amb la intenció de preservar aquesta documentació i facilitar que les persones que hi estan interessades hi puguin accedir, des de l'any 2008 es troben digitalitzades. L'accés a la consulta és lliure, només cal identificar-se i signar en el llibre de registre. En tractar-se d'una documentació molt valuosa, la seva conservació té caràcter permanent.
Recentment, s'ha incorporat a l'Arxiu municipal una còpia digital de les Actes de la Junta Parroquial de Sant Pere i Sant Pau (Liber 1618-1817). Aquestes Actes recullen els acords dels consells del municipi presos en aquest període de temps a la rectoria del temple parroquial del Prat.