El document del mes: Femeninas
Setembre 2016
Quina imatge es tenia de la dona en la premsa local durant el franquisme?
Durant generacions la dona havia anat interioritzant, en general, els rols tradicionals que la història, i la mateixa “natura”, li atorgaven. A finals del segle XIX i principis del XX, algunes d’aquestes dones van començar a qüestionar una societat que les excloïa de l’esfera pública i les mantenia dins l’àmbit domèstic.
A Catalunya, durant el primer terç del segle XX, comencen a sorgir dones preocupades i interessades a canviar el model de dona que imperava fins aquell moment. La reivindicació del seu dret d’accés a la cultura i a l’educació serà, inicialment, una de les seves prioritats. Moltes d’elles faran de la cultura, en general, i de l’escriptura, en particular, un dels seus mitjans preferits per expressar i transmetre les seves idees. Algunes revistes, com Feminal, fundada el 1907 per l’escriptora i periodista Carme Karr i en què col·laboraran moltes altres dones del moment, es convertiran en el mitjà d’expressió i demandes de les dones en tots els àmbits: la cultura, l’art, l’educació, etc.
La Segona República espanyola portarà la dona al seu nivell més alt d’emancipació. El sufragi femení serà una de les grans lluites de les dones de la República que es veurà reflectit en la premsa de l’època.
Tanmateix, el franquisme tornarà a promoure i incentivar la imatge conservadora de la dona. Així, la premsa serà un referent important a l’hora de presentar i difondre els comportaments femenins. Els articles en la premsa de l’època aniran en aquest sentit: s’enaltirà la superioritat de la dona en relació amb la virtut de la maternitat i se li atorgaran atributs propis del seu “sexe”, com la dolçor, la bondat i la necessitat de protecció. L’ideal de dona serà el de la figura abnegada i submisa, de l’actitud i predisposició de la qual dependrà el benestar i la felicitat de tota la família.
Els temes principals dels articles seran tots aquells que facin referència a la bellesa i al manteniment i la decoració de la llar, amb la finalitat de fer feliç l’home.
En la dècada dels anys seixanta, es comença a notar una certa modernitat en la premsa femenina, fonamentalment impulsada per la situació de millora econòmica del país. Tot i això, el discurs subjacent continuarà sent el tradicional i conservador.
Aquí presentem, com a document del mes, la columna “Femeninas”, que es va publicar durant els anys 1950 i 1951, de manera periòdica, al diari Prat. Portavoz de la vida local. Aviat es convertí en una secció oberta a diferents col·laboradors i col·laboradores que volien escriure i opinar sobre temes que consideraven que eren d’interès per a les dones del Prat. És significativa la manera com signava la columnista: “Yo, una”. L’article correspon al número publicat el 22 d’abril del 1950.
El diari Prat es va publicar regularment des del 1950 fins al 1972. La seva edició va ser molt important, ja que el Prat no havia tingut mai una premsa estable amb la continuïtat suficient per arribar a consolidar-se. El podeu trobar a l’arxiu municipal i consultar en suport digital.
