El teu carrer: Plaça d’Espanya
Juliol 2016
El pla urbanístic de l’any 1916 va ser un dels projectes urbanístics que més van afectar el Prat; suposava l’ordenació de vies que ja existien i la creació d’altres, distribuïdes en una estructura quadriculada. Aquest projecte es basava, tot i que modestament, en el Pla Cerdà de Barcelona (1860).
Una de les zones més importants que van veure’s afectades va ser el predi Flaquer (el predi era una propietat privada immoble, composta d’una porció delimitada de terreny, especialment de tipus rústic); els nous espais que en van sorgir, entre d’altres, van ser la plaça d’Espanya, el carrer de Flaquer i l’avinguda de Josep Anselm Clavé, la nova via d’entrada a la població en substitució de l’accés tradicional pel carrer del Pont (l’actual Nicolás Maria Urgoiti).
La plaça d’Espanya va canviar de nom al llarg del temps: Mancomunitat, originalment; Durruti, durant la Guerra Civil; España, durant el franquisme, i Espanya amb el nom catalanitzat amb la democràcia.
L’any 1922, l’Ajuntament aprovà l’establiment d’una línia regular d’autobusos cap a Barcelona. La parada principal era l’actual plaça d’Espanya, encara coneguda avui per molta gent com la plaça dels autobusos. Inicialment, la línia va ser explotada per un concessionari particular i no va ser fins al 1976 que va passar a dependre de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
En aquest punt, on passaven diàriament els treballadors que anaven a les fàbriques del Prat i els que esperaven a pujar a l'autobús per anar a Barcelona, es van obrir alguns bars, com La Pansa, el bar Lázaro, etc. Un d'aquests bars, el Lázaro, situat a la cruïlla amb el carrer del Centre, va ser seu de diferents associacions i grups de tendència llibertària i d'esquerres. Aquí es reunien els membres de la Sociedad Cultural Recreativa IBIS, constituïda el 1934 i formada per immigrants vinguts per treballar a les fàbriques i jornalers. Una altra associació que allotjà el bar Lázaro va ser Los Amigos de México, creada l'any 1938, i caracteritzada pel caire progressista i l'origen no pratenc dels seus membres.
