La imatge del mes: El matrimoni
En la societat pagesa, la casa era la principal unitat econòmica, social i familiar. Els matrimonis es pactaven per establir relacions amb altres cases de nivell igual o superior. En un sistema basat en l’herència indivisa per al primogènit masculí, calia oferir un bon dot a les filles per aconseguir un casament millor.
Fins que no es va entrar al segle XX, als matrimonis els acostumaven a arreglar les famílies. Més endavant, els joves es relacionaven, sobretot, per raons de veïnatge. El festeig era llarg i la parella no podia sortir sola. Es casaven molt joves, sobretot les noies.
La Constitució del 1931 igualava els drets dels fills o filles naturals amb els nascuts dintre del matrimoni i regulava l’obligació dels pares envers ells. També permetia el divorci, que quedà definitivament aprovat amb la Llei de l’1 de març del 1932.
El franquisme derogà totes les lleis republicanes i moltes de les noves lleis entraren en vigor amb caràcter retroactiu. Els matrimonis civils no van ser reconeguts i tothom va haver de passar per l’església si no volia estar en una situació d’amistançament i deixar la seva descendència com a il·legítima. Els divorcis van quedar anul·lats i els segons cònjuges i els fills o filles tinguts en aquestes unions van romandre en la il·legalitat. La democràcia no va aprovar una llei de divorci fins a l’any 1981.
La fotografia que il·lustra aquesta temàtica pertany a la família Montané (AMEP).
