La imatge del mes: Sant Pere i sant Pau
La independència parroquial (1544) va anar acompanyada de la construcció d'un temple que es dedicà als sants Pere i Pau, des d'aquell moment, patrons del Prat. Poc temps després, l'any 1560, es va buscar la protecció de dos sants metges, Cosme i Damià, atesa la greu situació sanitària en què es vivia. Es va instituir una celebració per a la seva diada i es va prendre aquests dos sants com a copatrons de la parròquia.
La celebració eucarística tenia lloc amb igual solemnitat per la diada dels patrons i dels copatrons. La música i el cant van anar guanyant més entitat, de manera que es va acabar fent un petit concert dins del temple al final dels oficis religiosos. Les despeses anaven a càrrec de l'Ajuntament i es feia, especialment, en la celebració de Sant Pere i Sant Pau i també en algunes altres festivitats religioses, com la de Corpus.
La Festa Major oficial continuava sent la dels sants patrons, Pere i Pau, el 29 de juny, tot i que els actes festius de la celebració dels copatrons, sant Cosme i sant Damià, el 26 de setembre, comptaven amb una participació més gran.
La majoria de la població era jornalera i els camps pratencs estaven dedicats, gairebé tots, als conreus de cereals. Això feia que al juny tinguessin lloc la sega i la batuda de les collites, una activitat que ocupava la totalitat dels treballadors i que s'havia de fer amb rapidesa per evitar que el mal temps pogués malmetre el gra. Per aquest motiu, no podien assistir ni als oficis religiosos ni als actes festius i començaren les queixes. A poc a poc, la festa del setembre va anar guanyant protagonisme fins que, a mitjan segle XIX, es convertí oficialment en la Festa Major.
