La peça del mes: Banyera

Abril 2014

Nom: Banyera

Datació: final del segle XIX inici del XX

Material: zinc

Núm. registre: 57

Banyera d'adult de base rodona i cos ovalat, amb respatller i reposabraços.

La cultura de la higiene varia segons les cultures i les èpoques. El concepte del bany, al marge de temes higiènics, ha tingut i té encara en algunes cultures, un significat religiós. En la majoria de les religions el simbolisme del bany és doble: per una banda, com a purificació de l'ànima i per l'altra d'efecte curador.

Les banyera, com a element per al bany, té un ús molt antic. Grecs i romans van utilitzar banyeres de diferents materials com marbre, plata o fusta. En el món occidental, Roma va ser la civilització que més va desenvolupar el banyi va instaurar les termes en moltes ciutats.. Al Baix Llobregat podem visitar les magnífiques termes que es conserven a la ciutat de Sant Boi de Llobregat.

A l'Edat Mitjana, una època fosca pel que fa a la higiene, en molts indrets, la banyera es va reduirí a un simple cubell de fusta. Al segle XVIII apareixen les primeres banyeres de metall.

A Catalunya, des del segle XIX, s'utilitzen banyeres fetes de zinc i, el 1925, surten al mercat les primeres banyeres de ferro colat i el 1936 s'inicia la producció de porcellana sanitària. La fàbrica Roca de la veïna ciutat de Gavà, on  ha treballat molta gent del Prat, és tot un referent.

L'any 1789, el rector de la parròquia del Prat, Joan Mestres, responia les preguntes del Qüestionari de Francisco de Zamora. En una de les respostes deia textualment: "La gente del Prat es bastante limpia i aliñada". Això, tot i les reserves que acompanyen una apreciació personal d'aquest tipus, pot fer pensar que, almenys en dates destacades, la higiene era un hàbit estès entre la població. Els habitatges més modestos, molt abundants en nombre,  no disposaven de sales de bany i les comunes acostumaven a estar fora de l'edifici. La neteja del cos, per força, s'havia de fer per parts i, quan tocava bany, en gibrells grans.

Molt menys amable, i segurament més ajustat a la realitat, era el comentari del metge Segimon Salgot l'any 1904:

La limpieza personal de la gente agrícola está olvidada casi por completo; si se exceptúa el lavado de cara y manos diaria en muchos y semanal, y aún a causa del barbero en otros, no conocen el agua sino es para bebida; exceptuamos al bello sexo, sin embargo, el cual tiene mucho cuidado exterior del edificio o fachada y aún algunas veces se da una pequeña mano de polvos a manera de blanqueo en la cara, pero en cuanto a las habitaciones interiores el descuido en general es completo.

Potser la higiene, com deia el Dr. Salgot no era ni una prioritat ni tan sols una necessitat, però hem de pensar, en compensació, que estem parlant d'unes persones que, majoritàriament, vivien en edificacions poc confortables i que havien de recórrer a les fonts públiques o als pous —si en tenien— per obtenir aigua (la xarxa d'aigua potable no es va inaugurarar fins l'any 1959) i que l'havien d'escalfar amb foc.  

Així les coses, la fabricació i la comercialització de banyeres devia fer una mica més fàcil la vida dels nostres avantpassats.