La peça del mes: Carruatge de serveis funeraris
Núm. registre: 625
Material: fusta i metall
Mides: 266 x 383 x 147 cm.
Procedència: Municipal
Ingrés: compra
Data ingrés: 1923
Carruatge destinat a enterraments. Té quatre rodes, és de fusta pintada de negre amb decoracions i relleu de color daurat. Restaurat l'any 2013.
"Un dels temes conflictius del Prat del segle dinou serà la construcció del nou cementiri. Des de la construcció del temple parroquial, els enterraments es feien al costat de la rectoria però, com a resultat del creixement demogràfic, esdevingué insuficient. L’any 1850 l’Ajuntament aprovà la construcció d’un de nou que, seguint criteris sanitaris, se situà lluny de la zona urbana, al final de tot de l’actual carrer de lo Gaiter del Llobregat. Les obres s’endarreriren durant anys i es complicaren pels enfrontaments entre el consistori i el rector, que es negava a acceptar el nou cementiri. Els pratencs, astorats, es van mantenir al marge dels enfrontaments, mentre els uns i l’altre protagonitzaven macabres accions de força com els trasllats nocturns de cadàvers d’un cementiri a l’altre. Finalment el seny s’imposà (després de les oportunes ordres de les superioritats civils i religioses) i el nou cementiri entrà oficialment en funcionament l’any 1858, tot i que encara hi haurien uns anys de plets amb el propietari dels terrenys, Jaume Tos".
Marga Gómez: La formació d'una ciutat, Ajuntament del Prat de Llobregat, 2010. El Prat de Llobregat.
El desembre del 1888 l'Ajuntament concedeix, el servei de la conducció del cotxe fúnebre, a Francisco Amat Casas. L'any 1930 es proposa la municipalització del servei de pompes fúnebres a favor de la Casa Provincial de la Caritat de Barcelona per deu anys. El 1940 es subroga el contracte.
"Després de l’ofici religiós, el fèretre era portat amb un carruatge al cementiri. El carruatge anava tirat per cavalls, un o dos, segons el cost del sepeli. Els guarniments dels animals i del carruatge també variaven segons el que havia pagat la família pel servei. El carruatge fúnebre anava al cementiri seguit pel capellà, els escolans i els familiars, amics i coneguts, a peu, prescindint de les inclemències meteorològiques".
El Prat pagès, pàg. 21.
L'any 1968 tant l'Autoritat Eclesiàstica com la Comissió Municipal Permanent decideixen suprimir l'acompanyament fúnebre des del domicili del difunt a l'església i des d'aquesta al cementiri municipal. El servei del carruatge funerari deixa de ser sol·licitat, i per tant de prestar servei, pel seu elevat cost.
