La fàbrica i el cos
Núria Nia
Modalitat 5: Audiovisual comunitari (impulsa C. C. Palmira Dmènech)
El projecte vol pensar en el passat fabril, la idea de treball, els nous imaginaris sobre la producció i, en definitiva, els modes de vida.
La fàbrica i el cos és un projecte que, des de la memòria del territori i de les persones que l'habiten, pensa en les formes de producció del sistema actual.
És un projecte que es realitza entre 2020 i 2021 en diversos espais de creació abans fabrils (Konvent de Berga, Hangar, La Escocesa, CC Palmira Domènech) amb la intenció d'oferir una mirada crítica a les formes de treball en les que perviuen petites -o grans- dosis d'alienació.
El format a treballar és una peça audiovisual comunitària que es realitzarà amb persones usuàries del Centre Cívic Palmira Domènech, veïnat i d'altres persones interessades en participar.
A través de la recol·lecció de testimonis, arxius i noves reflexions es pretén donar una mirada micro històrica al passat del Prat; concretament a partir dels anys 70, i fins al present, sense oblidar les promeses, els somnis i els possibles objectius que ens marquem per al futur.
Amb l’acompanyament de Sergi Sandúa.
Què és un audiovisual comunitari?
Un projecte audiovisual comunitari integra les persones del territori en el qual discorre la temàtica com a equip tècnic en la mateixa realització del projecte audiovisual: en aquest cas, les persones que testimonien el canvi amb relació al territori del Prat de Llobregat i del veïnat proper a la Palmira Domènech seran les encarregades de proposar escenes i fins i tot gravar-les i editar-les. L'objectiu és que el relat neixi des de dins de la comunitat, amb una mirada pròpia i no subjectivada per cap altre element extern. En aquesta fase de LA FÀBRICA I EL COS es pretén recollir una mirada particular sobre la microhistòria del Prat i sobre el moment actual a través de les experiències vivencials de les persones que habiten el seu territori.
Si esteu interessades a participar en el projecte, tant en la part audiovisual com en els testimonis sobre el treball i el passat industrial del Prat podeu escriure a nuria@nuriania.com
Com va el procés?
Fase 1
Aquesta setmana ha estat de recerca per a conèixer millor El Prat de Llobregat en la seva vessant relacionada amb les fàbriques i indústries passades. L’Esperanza de la Palmira m’ha enviat diversos projectes fets a la ciutat sobre les fàbriques. En un dels documents em fixo especialment en un tret: les octavilles, els paperets que es repartien a les persones treballadores de les fàbriques per difondre idees sindicals quan encara no es podien fer sindicats.
Fase 2
Les octavilles em ballen pel cap. Penso en la octavilla avui en dia: seria una entrada en un blog? Elaboro octavilles manualment per comprovar el procés.
Penso en el món digital i en com es traspassen aquestes propostes: es perden? S'han perdut les oportunitats de trobar-nos en els llocs de treball per debatre sobre aquests espais en si?
Fase 3
Començo a trucar a diverses persones usuàries de la Palmira o interessades en projectes similars al meu per proposar-les participar. Quedem de veure'ns durant la setmana vinent amb algunes que s'interessen.
Vull arribar als joves de l'Institut del davant de la Palmira per parlar del món digital i que coneguin aquest procés. La idea de les octavilles passa a materialitzar-se en pòsters de qrs, amb els que espero que els joves activin els codis per a participar en el projecte. Alguns codis fan preguntes retòriques: "no et fa por un qr?", "entrar a un qr és com entrar a una habitació a les fosques". Altres qrs activen accions: "escriu-me un email", "participa", i un formulari en el qual respondre quant d'ús es fa del digital per a estudiar/treballar.
Instal·lo els qrs a la vidriera de la Palmira.
Fase 4
M'he reunit amb les persones interessades a participar en el projecte, he anat fent petites trobades amb cadascuna per explicar el projecte que farem a la Palmira i convidar-les a participar en la modalitat que prefereixin: equip de l'audiovisual comunitari o bé com a testimonis o fonts d'informació. La Graciela i el Jorge, que tenien un bar de treballadors al barri de San Cosme, s'han implicat en l'equip. També la María, que ha treballat molt i de moltes coses diferents durant tota la seva vida laboral. La Rosario és la presidenta de l'Associació de Veïns i Veïnes del Nucli Antic i va treballar a la Seda, la Valeria és treballadora social i la Julia és una jove amb moltes inquietuds audiovisuals. També trobo testimonis: la Laura havia treballat a Amazon, en Ramon i el Paco havien treballat a la fàbrica on ara hi ha la Palmira, on van conèixer també les seves actuals parelles, la Montse és una jove que treballa molt i estudia en línia.
Fase 5
Hem fet una presentació a la Palmira per a explicar a la gent del barri de què es tracta el projecte i convidar-les a participar si hi estan interessades. Conec a la Ruth i al Carles, dos artistes compromesos socialment que en algun moment donat podran oferir el seu punt de vista sobre el tema. De moment, a la presentació s'ha creat un debat interessant en el qual han donat els seus apunts: la Ruth ha fet palès que el treball des de casa, com ara en el teletreball, ja existia abans per a les dones que cosien per encàrrec, i de forma similar a avui tampoc no tenien horaris i també vivien, en molts casos, en precarietat. En Ramon i en Paco parlen moltes virtuts de la fàbrica que abans ocupava l'espai de la Palmira. S'hi confeccionaven tèxtils de molta qualitat. En Carles, per la seva banda, apunta que abans les persones estaven orgulloses de la seva fàbrica i que avui és molt difícil trobar algú que parli bé de l'empresa que el contracta. La Rosario parla de la "camaraderia" que hi havia en els llocs de treball. Les persones estaven molt unides. Ens preguntem si el problema no és la distància que hi ha ara. Després em trobo amb la Laura i té moltes ganes d'explicar, algun dia, les condicions pèssimes amb les quals es va trobar treballant a Amazon.
Fase 6
Amb el grup de l'Unzip hem estat construint un pont simbòlic sobre el nostre projecte. Amb l'Espe i en Sergi hem trobat alguns punts importants: la Covid ens està afectant molt a l'hora de treballar en grup i poder realitzar tot allò que necessitem, hem de tenir en compte les persones joves, hem de poder seguir fent el projecte un cop la beca acabi, si el grup ho desitja i tenim interès, les obres que en resultin seria bo poder-les visionar en un web després, la pròpia precarietat laboral d'algunes de les persones que integrem el grup té el reflex directe en què de vegades no tenim tot el temps que voldríem per a dedicar al projecte, que l'audiovisual pot ser una forma de tornar a una certa presencialitat (la imatge digital com a presencial a través de la imatge subjectiva), continuar insistint a UTILITZAR ELS DISPOSITIUS MAJORITARIS PER A REFLECTIR IDEES ALTERNATIVES.
Fase 7
He estat parlant amb el Rubén, un dels impulsors de la incubadora de projectes d'economia social de la Obrera, a més de moltes altres coses. La seva visió positiva de noves maneres de fer aportarà molt al grup de pensament. Per fi ens reunim amb tot el grup audiovisual: en Sergi, la Rosario, la Laura, la María, la Graciela, el Jorge, la Valeria. És una llàstima que la Júlia no pugui assistir, però la Valeria ens indica que ens pot ajudar en tot el que sigui tècnica audiovisual. Omplim tota una pissarra d'idees, de totes les temàtiques que ens interessen. No podem evitar comparar "abans" i "ara": i abans significa "sense internet" i ara "amb internet". Algunes reflexions mostren que la connectivitat actual ens ha empoderat, però d'altres ens fan veure que hem perdut capacitats socials, empàtiques i afectives en les relacions de tot tipus. Per descomptat, les relacions laborals també estan afectades. D'aquesta pissarra que ens guardem en fem una foto i a partir d'aquí establim grups de treball, en parelles o individuals, per a començar a gravar les escenes que a cadascú li interessen.
Fase 8
Després d'aterrar la pluja d'idees, que també va ser un bon debat ple de subtemes i consideracions sobre cada detall, em comunico amb les persones del grup de treball a través del grup de missatgeria que hem creat, per anar pensant en idees de guions. Algunes persones tenen molt clara la seva escena i d'altres no tant. Durant la setmana anem aterrant les propostes de cadascú i veient les necessitats per a començar-les a rodar.
A banda, he detectat els punts de connexió d'Internet al prat: els punts físics que evidencien l'ens digital. També he recorregut alguns dels punts que més m'interessen, com la nova seu d'Amazon o el propi Centre Cívic Palmira Domènech, i he esbrinat com eren aquests solars abans de la seva funció actual. Així, he fet un cronològic digital dels processos de canvi.
De moment tenim una sèrie d'escenes per a gravar que de forma independent o en diàleg amb la resta, aboquen reflexió sobre les formes de treball en relació amb els cossos.
Fase 9
Aquesta setmana hem gravat els testimonis de la Graciela i el Jorge i el de la Maria. Així mateix, les participants han gravat algunes imatges i portat alguns materials que ajuden en la investigació. També ens hem reunit amb la Valeria per establir millor la seva idea, sobre els joves i l'accés al treball, i amb la Laura, que segueix donant voltes al seu testimoni, tan personal i sensible com és aquest. Amb en Sergi estem pre-produint el vídeo que té en ment el Rubén, i per la seva banda en Rubén va fent fotografies i captant moments de la seva vida laboral. Així mateix, amb el Sergi hem detectat els punts en què ens aniria bé aconseguir noves imatges, i ho sabrem properament en començar a editar els vídeos. Paral·lelament, he contactat amb un dissenyador que s'encarregarà del disseny de la publicació amb els testimonis i els seus vídeos: una publicació que ens portarà del paper, d'allò més físic i tradicional, al núvol, a internet, on estaran allotjats en domini públic els vídeos creats per les persones participants en aquest projecte. Així, una publicació serà el nexe entre abans i ara, fent referència a les antigues publicacions que les fàbriques i centres de treball difonien entre les persones que hi treballaven.
Fase 10
El projecte audiovisual-comunitari de la Núria Nia i el treball amb les persones implicades ha culminat en l'obertura i presentació de l'exposició 'La fàbrica i el Cos' a la Palmira. El 17 de desembre es va inaugurar la instal·lació del projecte amb una petita presentació de les persones que van ser part de les peces audiovisuals, i també de com s'han treballat els materials. Aquest dia va començar també la projecció continuada dels vídeos que formen part del projecte. Aquesta exposició continuarà oberta a la Palmira fins al 31 de gener i tots els materials audiovisuals es podran veure també a través de la pàgina web del projecte.
