Turista 1.- Tius, tius, ja us deia jo que l’estàvem liant massa grossa
Turista 2.- Els de Lloret, que són uns avorrits. No n’hi ha per tant
Turista 3.- A veure..., quina n’hem fet que mereixi que ens facin fora del poble?
Turista 1.- Beure i riure, ves que hem fet. El que fem cada any a les vacances.
Turista 2.- Exacte, però potser el problema era el lloc que hem triat.
Turista 3.- Mira que són llepafils, i si tinguessin el poble amb més llum, això no passaria.
Turista 1.- Això mateix. Com havíem de saber nosaltres que aquell jardí tan bonic era el cementiri.
Turista 2.- i ja es veia que no ho fèiem de mala fe, que només ens hem equivocat. A més, al nostre país, tots els cementiris estan oberts
Turista 3.- O potser ha sigut quan ens hem colat a la piscina de l’alcalde a refrescar-nos.
Turista 1.- A veure, no és un servidor públic?, doncs nosaltres hem fet ús públic de la seva piscina.
Turista 2.- Exacte. A casa nostre els polítics no en tenen...
Turista 1.- Coi, perquè fa un fred que pela!
Turista 3.- O potser ha sigut quan ens hem colat a la residència d’avis i els hi hem muntat una discoteca.
Turista 1.- Ben contents que n’estaven els avis i les àvies.
Turista 2.- D’això en puc donar fe, que quan ha arribat la policia, més d’una parella no es volia separar ni deixar de ballar.
Turista 3.- Ara que dius policia, potser aquest ha estat el problema.
Turista 1.- Ja potser, ja.
Turista 2.- Estic segur que no els hi ha fet cap gràcia que els hi vomitéssim a sobre quan ens anaven a detenir.
Turista 3.- Però ja es veia que això era sense voler, que ens ha sortit després de tot el que havíem arribat a beure
Turista 1.- Ja, això era sense voler, però haver fugit corrents, amb el cotxe patrulla, això si que no era un accident.
Turista 2.- Ves... que no s’haguessin deixat les claus posades i la porta oberta.
Turista 3.- I per accident la topada que hem tingut contra la font del poble
Turista1 .- I tant, que el cotxe ha quedat siniestro total i la font també
Ava.- Bona nit, joves, no tindríeu foc per casualitat?
Turista2.- Em sap greu, però no. De vicis en tenim uns quants, però el de fumar no el toquem.
Ava.- No passa res,... ja li demanaré a un d’aquests morenassos (al públic)
Turista 3.- I que fa una dama com vos tota sola en aquest racó perdut?
Ava.- Fugir... vull dir, sortir una estona a veure si em distrec.
Turista 1.- A mi em soneu d’alguna cosa. Jo diria que us conec... no sereu la mare d’algun amic?
Ava.- Seràs poca solta, per qui em prens, que em fas tan gran?
Turista 2.- No li faci cas, senyora, però ara que ho diu, a mi també em soneu
Turista 3.- A alguna revista, em sona d’haver-la vist a una foto.
Ava.- Va deixeu-ho, que amb lo perjudicats que aneu no ho endevinaria mai. Soc Ava Gardner, la famosa estrella de Hollywood.
Turista 1.- Hosti tu, ara que ho diu...
Turista 2.- Ja em semblava a mi que per aquí no hi ha penya tan guapa
Turista 3.- Ni elegant... i que hi feu per aquest cul de món’?
Ava.- Que m’estic a Tossa rodant una pel·lícula, jo soc Pandora, la de la caixa que contenia els mals del món, ... però en una versió moderna. No poseu aquesta cara de babaus com si no sabéssiu de què us parlo, bé, no patiu que després aquestes ja us ho explicaran.
Turista 1.- ahhh doncs sembla molt interessant, tot plegat
Ava.- El què, la pel·lícula o Tossa?
Turista 2.- Les dues coses.
Ava.- Doncs no,
Turista 3.- El què? La pel·lícula o Tossa?
Ava.- La pel·lícula la faig per diners... molts diners... i Tossa és un avorriment.
Turista 1.- Però si diuen que es molt maco, allò.
Ava.- Maco si, ara que quatre cases i una taverna que tanca d’hora. Vosaltres sí que sabeu on hi ha marxa, o això sembla.
Turista 2.- No es pensi. Ens estàvem a un poble que en tenia una mica.
Turista 3.- Però ens han fet fora.
Turista 1.- ...per mal comportament.
Turista 2.- Ens han dit que per aquí hi ha un càmping que té molta marxa..
Turista 3.- ...però ens hem perdut.
Ava.- Potser li ho podríem preguntar a aquell paisà. Eh bon home?
Naturalista.- És a mi?
Ava.- Què veu algú altre per aquí, tret d’aquests nois i jo mateixa? I és clar que és a vostè! Bon home, que ens sabria dir si hi ha per aquí el càmping...? nen, com has dit que és deia?
Turista 1.- Cala Gogó, senyora.
Ava.- Això que ens podria dir com trobar el càmping Cala Gogó?
Naturalista.- Ui, no li sabria dir... no he sentit aquest nom mai.
Ava.- Vol dir que és d’aquí vostè? Aquest jovent diu que és molt famós.
Natualista.- Ca, jo soc d’aquí de tota la vida i no ho he sentit mai.
Turista 2.- Però si té piscines.
Naturalista.- I per a què les voldríem, les piscines, tenint un bé de déu de platja.
Turista 3.- Per banyar-se, que la platja no està massa fina, oi? O això he sentit.
Naturalista.- Tens raó, val més que no us hi quedeu per aquí, que encara enganxaríeu alguna cosa.
Ava.- Però tenen bar i sala de balls, jo amb això ja faig... no em cal l’aigua.
Naturalista.- Gallines, això si que en tenim, i pollastres, i ben macos, res més. Això que dieu no em sona de res.
Turista 1.- No pot ser, que hem vist un rètol a l’entrada del poble. Penseu-hi home, penseu-hi.
Ava.- Ho heu de conèixer.
Naturalista.- No sé, no sé, potser és cap allà (senyala en direcció contrària), hi ha uns edificis nous que potser són els que dieu. Ara que si no teniu cotxe haureu de caminar un parell d’hores ben bones.
Tots.- Moltes gràcies bon home.
(romà. Arriba corrents entre tota la gent i cridant...)
Romà.- Espereu-me que jo també m’hi apunto.
(Marxen tots menys el naturalista)
Naturalista.- Si home, que s’han pensat aquests, ens foten un aeroport i ara ens volen malmetre la natura... De què! (cridant cap a ells) Aneu tirant i no pareu, no té pèrdua!