Alcalde i Rector

Alcalde: no li fa vergonya? Un home de fe com vostè fent aquest espectacle?.

Capellà: Vergonya n’hi hauria de fer a vostè, descregut, que cremarà tota l'eternitat en el foc de l'infern

Alcalde: Posi seny, home de Déu, que no veu que això no pot ser? Que ho manen les lleis i que és pel bé de tots

Capellà: però no veu que esteu condemnant les ànimes d'aquest desgraciats, que Déu els hagi perdonat

Alcalde: a mi no em preocupen els morts, mossèn, jo em preocupo pels vius.

Capellà: heretgia! Però quin mal poden fer als vius tenir les ànimes dels parents a prop? Per què no les deixa reposar en pau en terra sacra?

Alcalde: mossèn, ja ho sap. La llei ens obliga a treure dels nuclis poblats els cementiris. És pel bé comú.

Capellà: ves quina llei. Si tota la vida hem enterrat al costat del temple, quin mal poden fer ara aquestes pobres ànimes.

Alcalde: és una qüestió de sanitat, mossèn, d'higiene...i no torni a fer cap espectacle com el de l'altra dia. Li ho prohibeixo, bé, ho prohibeix el Governador... que això d'endur-se a la nit un taüt del cementiri nou....mossèn...!. això no ho pot fer...i a més a més, amb les presses, si li va obrir el cul a la caixa i les restes d’aquell pobre desgraciat van anar per terra! Sort de la mortalla que duia que ens va estalviar una visió ben desagradable i macabra.

Capellà: i vostè que? mal ànima, que no em va deixar enterrar en sagrat aquell pobrissó, aquell angelet que tot just havia fet set anys. El va condemnar a no tenir repòs fent-lo enterrar en aquesta aberració constructiva. I no en va tenir prou, que el va fer portar custodiat pels carrabiners. Ni els plors ni el dolor de la pobre mare que ja veia el fillet a l’infern el van commoure?. Que no té mare vostè? Que no té ànima? Pensi en el dolor de la família.

Alcalde: però quin mal hi ha en què enterri les restes mortals dels nostres difunts en aquest magnífic cementiri, bonic, net, i sa, i allunyat de la vista de les persones sensibles? Que no és pitjor enterrar la gent al costat de l’església, al terra, amb l’única protecció d’una misèrrima tanca, a l’abast dels gossos i les altres bestioles que furguen el terra buscant menjar?. Més d’una vegada hem hagut de veure ossos humans a la boca d’alguna bèstia famèlica. I això no és gens edificant, no m’ho pot negar.

Capellà: Si és per això, no em serveix l’argument. Aquí també s’hi va començar a enterrar sense que hi hagués tanca i els pobres paletes també  havien de fer fora els gossos famèlics.

Alcalde: Potser el problema no és el cementiri, sinó els gossos. Si que és veritat que n’hi ha massa que campen sols, sense amos, abandonats (a part) “ells mai ho farien”. Però no desviem el tema. On hi veieu el problema?. Vos féu l’ofici al temple, beneïu al difunt, acompanyeu la comitiva fúnebre, reseu davant de la sepultura. Que més us cal?

Capellà: i el confort espiritual de reposar al costat del nostre temple, en sagrat, amb la companyia permanent de Déu nostru Senyor?

Alcalde: que no predica que Déu és a tot arreu i en totes les coses...? Doncs també hi serà aquí. Una mica de fer per l’amor de Déu