Casa de la Vila
Any de construcció: 1905
Arquitecte: Joan Feu Puig
Constructor: Albert Feu Guilera
Ús de l’edifici: Ajuntament, seu del govern local, oficines municipals
Fins a finals del segle XVII el nucli urbà del Prat encara no existia La vida municipal estava regida per un consell de propietaris, la majoria barcelonins que havien redactat unes ordinacions l’any 1636. Les reunions del Consell es feien a la rectoria o a la casa d’algun dels propietaris més importants.
L’allunyament del centre oficial de poder i la multiplicació dels problemes locals que no eren atesos adequadament, va fer créixer entre la gent del Prat el sentiment de comunitat.
L’any 1689, el rei Carles II va reconèixer la personalitat jurídica plena del Prat, mitjançant un privilegi reial a partir del qual es van redactar unes ordinacions per al govern municipal i es va constituir un consell pratenc amb competències plenes. Aquest consell el formaven un sagramental o batlle, dos jurats i disset caps de família
Cap al 1730, es va aixecar l’edifici del comú que, a més de ser la seu del consell municipal, era residència del secretari, presó i escola.
A començament del segle XX, el vell casalot del comú tenia greus deficiències i les autoritats municipals es van plantejar la construcció d’un edifici nou. L’aprovació del projecte s’acordà en el Ple municipal del 14 d’agost de 1904. La nova casa consistorial, aixecada en el mateix solar que ocupava l’edifici vell, va ser projectada per l’arquitecte municipal Joan Feu i Puig i les obres van ser executades pel mestre d’obres Albert Feu Guilera.
El cost total de les obres va ascendir a 43.000 pessetes i l’Ajuntament s’endeutà durant anys per poder fer front a les despeses. El deute va ser tan important que es van demanar ajuts econòmics als grans propietaris forasters i es van emetre obligacions.
Amb els anys, s’hi van anar fent reformes, algunes de poc volum i altres que afectaren el conjunt de l’edifici. Així, a finals de 1916 s’aprovà la construcció dels sanitaris i el 1933 s’acabà la instal·lació de la calefacció central amb aigua calenta.
El Prat no parava de créixer i les dependències municipals van quedar petites. L’any 1963 es van executar les obres d’ampliació de la Casa de la Vila,per a la construcció de noves oficines, que comportà la modificació de la façana lateral oest i la substitució de l’antiga font del comú. Amb la reforma del 2002, la font es va canviar de costat, a la banda del carrer Major, per tal de conservar aquest element testimonial d’interès històric.
Entre el 1983 i el 1984 es van fer noves reformes interiors de l’edifici, mentre es començaven a buscar nous emplaçaments per a bona part dels serveis municipals: carrer Centre (1985), carrer Major, 24 (1985 i 2004 ), Brigada (1994), Policia Local (1994) i Promoció Econòmica (1996). Vegeu l’interior de la Casa de la Vila.
Cap al 1730, es va aixecar l’edifici del comú que, a més de ser la seu del consell municipal, era residència del secretari, presó i escola.
A començament del segle XX, el vell casalot del comú tenia greus deficiències i les autoritats municipals es van plantejar la construcció d’un edifici nou. L’aprovació del projecte s’acordà en el Ple municipal del 14 d’agost de 1904. La nova casa consistorial, aixecada en el mateix solar que ocupava l’edifici vell, va ser projectada per l’arquitecte municipal Joan Feu i Puig i les obres van ser executades pel mestre d’obres Albert Feu Guilera.
El cost total de les obres va ascendir a 43.000 pessetes i l’Ajuntament s’endeutà durant anys per poder fer front a les despeses. El deute va ser tan important que es van demanar ajuts econòmics als grans propietaris forasters i es van emetre obligacions.
Amb els anys, s’hi van anar fent reformes, algunes de poc volum i altres que afectaren el conjunt de l’edifici. Així, a finals de 1916 s’aprovà la construcció dels sanitaris i el 1933 s’acabà la instal·lació de la calefacció central amb aigua calenta.
El Prat no parava de créixer i les dependències municipals van quedar petites. L’any 1963 es van executar les obres d’ampliació de la Casa de la Vila,per a la construcció de noves oficines, que comportà la modificació de la façana lateral oest i la substitució de l’antiga font del comú. Amb la reforma del 2002, la font es va canviar de costat, a la banda del carrer Major, per tal de conservar aquest element testimonial d’interès històric.
Entre el 1983 i el 1984 es van fer noves reformes interiors de l’edifici, mentre es començaven a buscar nous emplaçaments per a bona part dels serveis municipals: carrer Centre (1985), carrer Major, 24 (1985 i 2004 ), Brigada (1994), Policia Local (1994) i Promoció Econòmica (1996). Vegeu l’interior de la Casa de la Vila.
