Any construcció: 1955 a 1958
Arquitecte: Joaquim de Moragas i Ixart
Promotor: La Seda de Barcelona, S.A.
L’any 1955, La Seda va iniciar la construcció de 110 habitatges. La finalitat era cobrir les necessitats de les famílies de treballadors vinguts de fora, que no trobaven cases on instal·lar-se al Prat. La inauguració oficial es va fer al juny de 1958. Les cases es van edificar als afores del nucli urbà i formaven un petit barri entre els carrers Girona i Jaume Casanovas, la carretera de l’Aviació i l’avinguda Onze de Setembre. Dos carrers nous, el del Vendrell i el de Carlos Stulemeijer, dedicat a un directiu de l’empresa, creuaven el barri. El projecte arquitectònic va ser obra de Joaquim de Moragas, arquitecte municipal.
Aquests habitatges eren exclusivament per als treballadors de l’empresa i van ser una iniciativa del director general de la companyia, Carlos Stulemeijer. Les cases de La Seda van ser inaugurades oficialment el 26 de juny de 1958, que ja estaven ocupades pels treballadors i les seves famílies, i un any més tard, l’empresa construïa 54 nous habitatges per als seus treballadors a la carretera de la Bunyola, cantonada amb el carrer de Tarragona
Les cases, amb una mateixa estructura exterior, eren de tres tipus: unifamiliars de planta baixa i pis; de planta baixa i de pis. Els habitatges eren de lloguer sense dret a compra i l’adjudicació es va fer per sorteig entre tot el personal sol·licitant. Les cases, conegudes popularment com a holandeses, més pel seu origen que per la seva estructura, disposaven d’un petit pati. En els anys vuitanta, els llogaters van accedir a la propietat i, actualment, el barri rep el nom de Cases de la Seda.
Els veïns, conscients de la sort que representava en aquells anys tenir una casa, ateses les dificultats per accedir a un habitatge, es van preocupar per mantenir i augmentar la bona imatge del conjunt de construccions. Així, des del 1959 van organitzar concursos per premiar els millors jardins i s’estimulava l’esperit col·lectiu amb l’organització d’activitats festives, especialment intenses durant la festa major del barri, coincidint amb sant Joan. Molts d’aquests concursos, que comptaven amb una gran participació del veïnat, es continuen fent a l’actualitat amb algunes modificacions per adaptar-les als nous temps. Tot i ser activitats per als veïns i les veïnes, el reclam de moltes festes ha anat molt més enllà dels límits del barri i ha atret gent de qualsevol indret de la ciutat. Aquest és el cas de les populars revetlles de sant Joan, que han quedat com un referent lúdic de generacions senceres de pratencs i pratenques.
Des de l’any 2004, tot el barri forma part del catàleg i pla especial del Prat, que preveu la protecció dels elements exteriors que conformen la identitat del barri i que li confereixen la seva peculiaritat: l’obra vista, els porticons romboïdals blancs i verds, els patis, etc.