Dona i política
Saló de plens (1931)
Durant la dictadura militar del general Primo de Rivera, es permet per primer cop, tot i que de manera limitada, l’accés de les dones a la política, com a electores i com a candidates.
A les eleccions municipals del 1924 podien votar les dones emancipades, és a dir no subjectes a la tutela de cap home, majors de 23 anys i podien ser candidates les dones en la mateixa situació, majors de 25 anys. Aquestes limitacions d’edat eren les mateixes que s’aplicaven als homes. A la pràctica eren poques les dones que es trobaven en aquesta situació i, per tant, molt poques les que podien exercir aquests drets.
Al setembre del 1927 s’aprova la creació de l’Assemblea Nacional, un organisme que substituïa les Corts amb funcions consultives i que es constituïa mitjançant un sistema mixt, en el que els representants procedien de designació directa o d’elecció corporativa. La novetat pel que fa a les dones era que en podien formar part les casades, sempre i quan estiguessin autoritzades pel marit i que aquest no ocupés un càrrec a l’Assemblea.
A l’Assemblea Nacional, entre els anys 1927 i 1929, hi va haver-hi 13 dones assembleàries, totes elles de designació directa.
El canvi fonamental vindrà propiciat per la instauració de la II República. El primer pas va ser el decret llei 8 de maig del 1931 que reduïa l’edat dels electors i elegibles a 23 anys i, en el cas de les candidates eliminava l’autorització del marit.
Les Corts constituents van viure amb intensitat el debat per la concessió del sufragi universal, amb postures enfrontades pel que feia al vot de les dones. En aquests debats destacaren, amb posicionaments ben diferents, algunes de les primeres parlamentàries com Clara Campoamor, Margarita Nelken i Victoria Kent.
La Constitució republicana, aprovada el 9 de desembre de 1931 reconeixia la plena ciutadania de la dona. Per primer cop a la història d’Espanya, la dona podia ser elegible i electora sense limitacions.
Frederica Montseny, en el període novembre 1936- maig 1937, va ser una de les primeres ministres a Europa.
Pel que fa a la política local, el Prat no ha tingut mai en la seva història una dona alcaldessa, i els càrrecs públics van trigar molt de temps a ser ocupats per dones.
La primera dona en la història del Prat que va ocupar un càrrec de govern de la ciutat va ser Josepa Navarro Arroyo, que va ser regidora del setembre al desembre de 1938, en representació del Partit Socialista Unificat de Catalunya. El triomf franquista a la Guerra Civil acabà amb la República i les seves lleis.
Les dones no tornen a l’Ajuntament del Prat fins a la restauració dels ajuntaments democràtics, amb les eleccions del 1979. Formaven part d’aquell primer consistori Pilar Yagüe i Manuela Pi, les dues del PSUC.
