Dona i sexualitat
Primeres dependències del SISA (1989)
Fins ben entrat el segle XX, la sexualitat femenina va ser vista com un element secundari respecte a la masculina. Les dones arribaven al matrimoni sense saber res de sexualitat, perquè el sexe era considerat un tema tabú. Això feia que al cap de poc temps de casar-se estiguessin embarassades.
Com a conseqüència d’aquesta mentalitat, des d’antic es consoliden i proliferen els prostíbuls o cases de prostitució. L’any 1922, al Prat amb 3.765 habitants hi havia tres establiments regulats d’aquest tipus.
Durant la Guerra Civil, a través dels comitès revolucionaris i les associacions llibertàries, els grups anarquistes van intentar aconseguir la prohibició de la prostitució i la dignificació social de les prostitutes, tot intentant que desenvolupessin altres activitats laborals.
Amb la imposició del règim franquista, la prostitució fou tolerada i no es va declarar il·legal fins a l’any 1956.
La República havia regulat el divorci amb la llei d’1 de març de 1932 i reconeixia, amb igual de drets, els fills tinguts fora del matrimoni.
Amb la nova legislació franquista, quedava anul·lat el corpus legal que havia regit durant la República, en molts casos amb efectes retroactius, fet que constituïa una aberració jurídica. De cop i volta, moltes parelles divorciades van veure anul·lat el seu divorci, fins i tot en el cas en què haguessin refet la seva vida amb una nova parella. Les parelles no casades es trobaven en situació il·legal i tots els matrimonis laics no eren reconeguts i s’havien de repetir per l’església. Tots els fills nascuts en alguna d’aquestes situacions eren considerats il·legítims fins que no es legalitzés el matrimoni dels progenitors i això no sempre era possible, quan els pares eren divorciats o les criatures havien quedat orfes.
Durant la II República, la dona va viure un primer intent d’alliberament sexual. Es coneixien els mètodes anticonceptius i, sobretot en els sectors llibertaris i d’esquerres, es parlava de sexe i reproducció fora del matrimoni. La Generalitat de Catalunya despenalitzà l’avortament amb el Decret de 25 de desembre de 1936, atenent raons terapèutiques i personals.
El franquisme, un cop més, va representar un retrocés per a les dones també en el camp de la sexualitat.
L’11 de març de 1977 es va crear el Centre de Planificació Familiar del Prat de Llobregat. El centre va sorgir de la necessitat d’atendre les demandes d’informació de les dones en matèria d’anticoncepció i de sexualitat i va ser decisiu en la implantació de controls mèdics. El primer de tot l’Estat.
L’any 1990 va néixer el SISA, Servei d’Informació sobre Sexualitat i Anticoncepció, un dels primers de Catalunya. Des del seu funcionament ha estat vinculat i ubicat en les mateixes dependències que el Lloro, un servei adreçat als joves.
