Dona i treball agrícola

A les comunitats agrícoles la dependència de les dones era molt gran, perquè la seva activitat laboral no era remunerada. Només, de manera ocasional, podien fer alguns jornals retribuïts en determinades èpoques de l’any. A l’entorn agrícola, la dona té cura de la llar i de la família, és l’encarregada del bestiar petit i de l’aviram, així com d’altres pràctiques productives difícils de comptabilitzar. Bona part de les feines que fa la dona en l’explotació agrària no es destinen directament al mercat, sinó al consum propi i això fa que la seva aportació sigui infravalorada i subestimada.

Les dimensions de la collita d’enciam al Prat van ser històriques a les dècades dels cinquanta i seixanta. L’excedent que es destinava a l’exportació havia estat impressionant i, de fet, no es pot deixar de relacionar la collita amb la seva comercialització posterior, mitjançant el que popularment es coneixia com l’embarcament. Aquest procés va crear tota una sèrie de xarxes per agilitzar les feines. Els enciams sortien del camp en els coves dobles tradicionals i anaven als magatzems, on s’encarregaven d’arreglar-los i encapsar-los per portar-los a l’estació. Aquesta feina la feien majoritàriament dones. Era una feina molt dura, perquè es feia en condicions extremes. Es treballava de nit, a l’hivern, amb baixes temperatures per tal de conservar millor els enciams que havien de sortir en els primers trens. Va arribar a haver-hi una vintena de porxos a tot el poble.