El Baldiri
Vigo: Bon dia noieta, que t’has perdut? Imagino que vens a buscar un germanet, perquè ets massa joveneta per tenir fills tan grans.
Rosa: Bon dia mestre. Doncs no, no estic perduda ni vinc a buscar ningú. Estava fent, si no li sap greu, una volta per la seva aula.
Vigo: Oi i tant que no em sap greu. Sempre és un plaer rebre visites a la meva escola. I més, si són de jovenetes boniques com tu. Entra, entra, i mira el que vulguis.
Rosa: (amb un cert sarcasme). Gràcies per atendrem tan amablement. Però, sense voler ofendre’l, estalviïs les floretes que no calen. A més, prefereixo que ens tractem d’igual i amb respecte.
Vigo: Ara em deixes parat!... què vols dir amb això de què ens tractem d’iguals?
Rosa: Doncs que jo també soc mestre, com vostè, i què, per tant, som col·legues d’ofici. He volgut visitar la seva escola per veure com treballa amb l’alumnat... ara que... no sé si n’aprendré gaire.
Vigo: Vols dir que tan jove ja ets mestra? I on fas classes tu, que no et tinc vista?
Rosa: A l’escola de noies de la plaça. Em dic Rosa Ribas, i em sento molt orgullosa de dir que soc la primera mestra pratenca.
Vigo: I tan jove i bonica... (la Rosa fa cara d’enfadada). Doncs moltes felicitats ... però, la primera? I escola a la plaça? Però si d’això deu fer moltíssim temps! Molts més anys dels que tu tens!... i ara que m’hi fixo, i sense voler ofendre, portes una roba una mica... com t’ho diria... antiquada, oi?
Rosa: (cap al públic). Això deu ser la màgia de la festa major (torna a Vigo) soc del segle XIX, jo, i, per més que hagin passat els anys, no hem avançat massa. Veig que l’educació, dels nois i de les noies encara és diferent.
Vigo: Oi tan que és diferent! Per què els nois i les noies són diferents... i tenen papers diferents a la vida.
Rosa: Ara si que m’has matat! Vol dir que per què les dones parim, no tenim dret a la mateixa educació dels homes?
(Ramona entra)
Ramona Via: Qui parla de parir? Això és la meva especialitat
Vigo: I ara qui és aquesta? No en tenia prou amb una histèrica que ara se n’afegeix una altra...
Ramona Via: Què diu d’histèrica? Quin vocabulari més masclista! Soc la Ramona Via, infermera i llevadora, i pel poc que he sentit de la conversa, aquesta noia, té tota la raó.
Rosa: Rosa Ribas, per servir-la (se saluden). Doncs aquí, que el senyor mestre només fa classe als nois i defensa que les noies no tenim el mateix dret a l’educació...
Vigo: No sigueu tan radicals, que jo no he dit això! Només dic que uns i altres són diferents i se’ls ha d’educar diferent...i això d’aules separades, és cosa del govern.... (al públic)... i a mi ja m’està bé perquè no us podeu ni imaginar com tenen les hormones de revolucionades el jovent...
Ramona Via: Doncs li esteu donant la raó a la Rosa... Al llarg de la meva vida professional he hagut de patir molt aquesta discriminació per sol fet de ser dona.
Rosa: I si els professionals de l’ensenyament no lluitem per a què les coses canviïn, no podem esperar que ho facin els polítics tots sols...
(Teresina entra)
Teresina: I bé que les dones treballem igual o més que els homes, a la feina... i a casa, per què, a sobre, sens negui el dret a l’educació!
Ramona Via: Ben dit Teresina
Rosa:És això mateix! A la meva època, a les noies només els hi podíem ensenyar a cosir i a portar la casa. Me n’alegro molt de conèixer aquestes dones que han pogut, malgrat tot, estudiar i treballar.
Ramona Via: I ser independents!
Teresina: I reivindicar els nostres drets!
(les tres, cap al públic)- Woman power! (gest amb el braç)
Vigo: A veure senyores... una mica de calma... que em penso que m’han mal interpretat. I és clar, que les dones han d’estudiar i poder treballar (les tres el miren desafiants i assentint) ... però estarem d’acord en què som diferents...
(les tres desafiants, una mica més agressives en el posat)...
Rosa: Però iguals...
Ramona Via: I ho hauríem de ser també
Teresina: En drets i deures-
Rosa: I per això, no se’ns hauria d’ensenyar diferent
Ramona Via: Ni en classes separades..
Teresina: Com si fóssim inferiors...
(les tres, cap al públic)- Woman power! (gest amb el braç)
Rosa: Ei companyes, que amb tanta discussió, estic una mica marejada...
Teresina:Tens raó, estàs blanca com el paper
Ramona Via: Fas cara de prenyada, tu...
Rosa: Dona, ...no ho sé... fa poc que estic casada
Ramona Via: Mira, ja que som aquí, anem a veure al Dr Baldiri Guilera, que és molt bon ginecòleg i ens traurà de dubtes...
Vigo: Això mateix... marxeu... marxeu... no fos cas que el dr ja fos al llit i no us pugui rebre... aneu, va... que us acompanyo a la porta de sortida...
Els joves de l'insti
RITA - Quina farra ahir!
NIL - Doncs o tinc un mal de cap que no m’aguanto
MIRIAM - El millor estat per fer un examen, tu.
VICENTE - I per què no fem com els de segon?. Es veu que van trucar a la policia dient que hi havia una bomba.
ROBERTA - Coi, que això és molt fort, penya!
LAIA - Sí, però amb l’enrenou, no van fer l’examen.
GUIOMAR -I tant, desallotjament, policia...
NIL - Ara que, volíeu dir que dos cops seguits “colaria”?
RITA - El més segur és que ens cauria un bon càstig i ens deixarien una bona temporada sense sortir al pati
VICENTE- A més, a nosaltres ens toca classe amb la Tona, i jo no me la vull perdre.
ROBERTA- Un altre que s’ha enamorat de la profe! Cada curs hi cauen uns quants.
GUIOMAR- Ei, i ja teniu tabac?. Jo si no fumo no em concentro per a l’examen.
NIL- Encara tenim temps d’anar a l’Alhambra o al Police a comprar algun cigarret.
LAIA- Ajuntem la calderilla a veure per a quants en tenim
VICENTE- Jo tinc dues pessetes.
MIRIAM- Poc farem amb això. Jo tinc un duro
GUIOMAR- Doncs a veure que ens donen amb tot això
NIL- I si no, ens ho gastem a les màquines
ROBERTA- O en els futbolins!
RITA- I perdre’ns la classe de física amb l’Emilio? I què li direm, quan ens vegi al pati? Que l’Emilio és molt Emílio...
VICENTE- Hosti tu, el Corral, fotem al camp que encara ens farà fer deu voltes corrent!
(profes)
JÓSE-ep, ep, on aneu tan de pressa?..
ANA- i què fèieu aquí tan desganats?.
JÓSE- Va, que us farem una proposta, que segur que us agradarà...
ANA- Tona!, la música....
