El noi del pase dels cines del Prat

Coi de pel·lícules, com pesen les maleïdes! I això que només vinc del Monmari amb elles. Tot el cap de setmana amunt i avall traginant les pel·lícules de l’Artesà al Monmari i del Monmari a l’Artesà i així fins al darrer canvi. I encara gràcies que jo faig el recorregut curt, que el pobre que fa Modern i Capri arriba rebentat al final del dia.

(es va adreçant al públic)

Que no ho enteneu?. Jo us ho explico. El Prat té quatre cines, fins aquí d’acord, oi?

El Monmari, que l’acabeu de veure. L’Artesà, aquí darrere. El Modern, a la plaça de la Vila, i el més nou de tots, el Capri, a aquesta avinguda tan gran que acaben de fer.

Seguim. Els propietaris del Monmari i del Capri són els mateixos, els Marimon. I el Modern és del Vallhonrat. L’Artesà és de la societat de propietaris i en els últims anys té el servei de cinema cedit a un exhibidor. Abans tots competien i es barallaven entre ells per tenir les millor pel·lícules de les grans companyies.

Però això no era bo per a ningú i al final es van posar d’acord. El Monmari i l’Artesà farien pel·lícules per a tots els públics. El Modern i el Capri per a adults.

Fins aquí ho enteneu, oi?

Es fa programa doble. Això vol dir que, amb una entrada veus dues pel·lícules, amb un descans al mig. Hi ha dues sessions una que comença a les tres de la tarda i l’altra a les nou trenta.

Ara la cosa es complica, però com que sou espavilats ho entendreu. El cines que van aparellats fan les pel·lícules alternades i així només necessiten llogar dues còpies i no quatre.

Que no ho pilleu? Vaja, doncs no sou tan llestos com em pensava.

Anem a explicar-ho millor. (Agafa dues persones del públic. Treu dues caixes de la bossa).

Tu ets el Monmari (assenyala una persona) i tu l’Artesà (assenyala l’altre). (les separa una mica, les mira, i les separa una mica més). Tu (a una) fas la pel·lícula A (li dona una caixa. Va cap a l’altra) i tu fas la pel·lícula B (li dona una caixa).

Al descans, després de la primera pel·lícula jo, el noi del passi, vaig al Monmari, agafo la pel·lícula A i la porta a l’Artesà. Allà els hi dono la pel·lícula A i recullo la B i porto la B al Monmari. (ho fa amb les dues persones i les caixes mentre va parlant).

Què ho heu entès ara?

I això ho haig de fer per a cada pel·lícula de tot el dia. Amunt i avall i una altra vegada, i una altra…

(mentre parla va recollint les pel·lícules i despatxa les dues persones)

Va no em distragueu que ha de començar la segona pel·lícula de la nit i el maquinista ha de carregar la pel·lícula a la màquina de projectar i això també té el seu què. Què tampoc sabeu de què parlo?… A no… Marxo, no m’enredareu una altra vegada, això que us ho expliqui algú altre, pregunteu-li al Fermí Marimón…

Au adéu, que jo tinc feina i vosaltres sembla que ja la teniu tota feta…

(surt d’escena)