El pont de les voltes

El projecte del pont nou va ser endegat per la Diputació de Barcelona l’any 1910, any en que l’Ajuntament del Prat destaca l’interès prioritari d’aquesta obra.
L’any 1916 es va aprovar el projecte definitiu, que havia d’estar finançat pel Ministeri de Foment (25%) i la Diputació (75%), mentre que l’Ajuntament del Prat havia d’assumir les indemnitzacions als propietaris dels terrenys expropiats per a l’execució de l’obra.

Un cop aprovat el projecte, els endarreriments i els problemes van continuar a l’hora d’adjudicar les obres que no es materialitzà fins el 1919.

El 1926, quan encara resten terrenys per expropiar a causa de desavinences amb propietaris, els ajuntaments de l’Hospitalet i Barcelona demanen l’ampliació del pont, que s’està fent de 7 metres. Les obres s’aturen i la Diputació accepta que s’ampliï fins a tenir una amplada de 16 metres sempre que hi contribueixin els municipis afectats. Davant la negativa dels ajuntaments a contribuir-hi, l’estiu de 1928, les obres es reprenen amb l’amplada original i amb la urgència de l’Exposició Internacional del 1929.

A tots aquests problemes, s’hi afegeixen retards de la constructora que motiven la concessió de pròrrogues, algunes tan justificades com la motivada per la destrossa que han causat les crescudes del riu els dies 18 d’agost i 13 de setembre de 1929. El pont s’acaba el febrer de 1930, restant encara, però, els accessos. Finalment, el 5 de juny de 1931, tenia lloc la recepció definitiva de l’obra.

La vida del pont, però, va ser molt curta: La nit del 24 al 25 de gener de 1939 va ser dinamitat per soldats republicans en un intent desesperat de retardar l’ocupació de Barcelona al final de la Guerra Civil.