Escena càsting

Cap de càsting: Va noies, una mica de “garbo” que la noia del pou és l’estrella de la funció

Ajudant de Direcció: I és el personatge més estimat pel públic

(Les noies van parlant entre elles i al final es posen en línia. Segueixen fent comentaris entre elles).

Noia 1: doncs ja té mèrit que el públic l’estimi perquè aquella inútil que feia el paper, què es creia que era d’Óscar i no val un ral

Noia 2: Ves a saber amb qui estava embolicada o de qui era parenta, perquè si no n’explica

Director: a veure tu, la de la dreta, digues la primera frase

Noia dreta: Jo sóc el fantasma de la noia del pou

Noia 1 a 2: Tant d’enrenou per a aquesta merda d’obra, els diàlegs no s’aguanten per enlloc

Noia 2 a 1: jo perquè necessito els calés, que si no...

Ajudant de direcció: una mica de silenci o faig fóra a les que parlin. Així no hi ha qui treballi

Director a cap de càsting: vols dir que dóna pel personatge? Ja sé que és una actriu coneguda perquè surt molt a les sèries, però no sé jo...

Cap de càsting a Director: Si, no té l’edat adequada però ara fa temps que no treballa i ens sortiria barata i no ens va malament per a la publicitat de l’obra tenir noms coneguts.

Ajudant de direcció: més que noms, haurem de posar les fotos, perquè no hi ha manera que el públic s’aprengui un sol nom.

Noia 1: ja ho pots ben dir, jo vaig fer una anunci a la tele i encara em criden pel carrer: ei, tu ets la noia de la sopa, oi?

Noia 2: i encara gràcies que l’anunci no era de laxants o de crema per les morenes, almorranes, que això tampoc saben què és.

Noies riuen

Ajudant de direcció: (aguantant el riure) no em féu tornar a dir-ho. Va, noies, sigueu professionals

Director: va la següent...digues la frase.

Noia esquerra: Sóc la noia del pou

Cap de càsting: aquesta bé, no?

Director: per edat si, però vols dir que en aquella època hi havia moltes...(dubte en com dir-ho)...persones racialitzades al Prat.

Cap de càsting: ara no em siguis perepunyetes, tu. I que no et sentin fent aquests comentaris que només ens falta una denúncia per racisme

Ajudant de direcció: va la següent i una mica de brio que no tenim tot el dia. Dius la frase?

Noia/noi: Sóc la noia del pou (greu)

Director: perdona ho pots repetir?

Noia/noi: Sóc la noia del pou (més greu)

Director: Perdona, aquest personatge és femení, busquem una noia...

Noia/noi: i qui et diu que no sóc una noia? Com a membre del col·lectiu trans, reivindico els meus drets amb plena igualtat.

Director: no, no, si hi estic totalment a favor però...

Cap de càsting: no si, encara ens caurà una altra denúncia, primer per racisme i ara per homofòbia i discriminació sexual...quin dia!

Noia 1: Però que trans ni que res. Però si aquest és un jeta que s’apunta a totes.

Noia 2: i tant que és un jeta. És va embolicar amb mi i només era per tenir habitació al centre. Tant aviat com va trobar un piset, em va deixar ben plantada. Ja t’ho dic jo que de trans res...hetero...i del montón.

Noia 1: però si és dels que farda de tenir una llista més llarga que la del Julio Iglesias

Noia 2: Nena, posa't al dia,...que la del Juan Carlos

Noia/Noi: bé si, teniu raó. Però la cosa està tan fotuda que bé que ens hem de guanyar la vida com sigui (al Director) i tenir un càsting variat i obert li donarà bon nom a la producció...

Cap de càsting: té raó el noi...i serà publicitat gratuïta

(El director es tapa la cara amb les mans en gest de desesperació, fa que no amb el cap i la cara tapada)

Ajudant de direcció: Quin desastre, i això que tot just comencem!. Va la següent. Digues la frase.