Fantasmes

Fantasma de Torre Muntadas: (Cridant) Què? Què dius? Amb aquest xivarri no et sento

Noia del Pou: (Cridant) Dic que els vius s’ho passen molt bé! La vida de fantasma és molt més avorrida.

Fantasma de Torre Muntadas: Parla per tu, noia del pou, jo m’ho passo la mar de bé espantant el personal.

Fantasma de Ferran Puig: ja ho pots ben dir. No hi ha qui et guanyi donant ensurts de mort!

(Riuen)

Fantasma de Torre Muntadas: Mira, avui, aquí mateix he fet sortir corrents uns que portaven un gos enorme a fer les seves necessitats. A la pobre bèstia se li ha tallat la pixera de cop.

Noia del pou: Vols dir que els animals també ens veuen?

Fantasma  de Torre Muntadas: oi tant. Ells i la canalla són els més sensibles a la nostra presència, però com que no saben parlar, ningú no els hi fa ni cas. No has vist mai un gat o un gos mirant fixament un punt on no hi ha res?

Fantasma de Ferran Puig: o un nadó que somriu a no se sap qui?

Fantasma de Torre Muntadas: això mateix. Ens miren a nosaltres, els fantasmes.

Fantasma de Ferran Puig: Jo com que no goso ficar-me amb les persones sempre m’apareixo a les bestioletes que passen pel carrer. Es queden mirant-me fixament i els amos vinga estirar de les corretges per fer-los bellugar i ells embadalits amb mi.

Noia del pou: Doncs nena, encara que no tinguis la meva experiència, ja portes més de cent anys morta. Ja és hora que et posis a espantar al personal, al menys als teus veïns.

Fantasma de Torre Muntadas: no et fiquis amb ella que encara gràcies que l’hem convençuda. Fa anys que en parlem de la fantasma del carrer Ferran Puig i ella sense aparèixer, al final la gent es pensava que no existia que era una invenció.

Noia del pou: Ja, però m’has de reconèixer que quina mena de fantasma és que té por dels vius!

(Riuen)

Fantasma de Ferran Puig: Jo sóc una fantasma modesta. Em conformo en obrir i tancar llums, fer soroll amb les portes, canviar objectes de lloc… cosetes així.

Fantasma de Torre Muntadas: Ara no et facis la modesta, que bé que vas fer fora els inquilins de la casa… i des de llavors, ningú més hi ha gosat viure.

Noia del pou: a mi em va costar tot més. Després d’ofegar-me al pou del comú, del que no em van saber treure viva, tenia tanta ràbia que m’hi vaig posar de seguida a fer por a la gent. El que passa és que amb la gresca de l’hostal, amb l’animació del joc i amb la torramenta de la beguda, ningú no em feia ni cas.

(Muntadas i Ferran Puig fan que si amb el cap. I tant, i tant)

Després van fer l’ajuntament nou i el pou va quedar dintre. Va ser tot un anar i venir de polítics i aquests, ja et dic jo, que el que menys tenen és por als fantasmes.

(riuen)

Fantasma de Torre Muntadas: jo aquí m’ho he passat molt millor. Recordo l’època de les “querides” del senyor. Si, dona, “les amigues especials”… què no n’hi havia en el teu temps? Eren unes pàmfiles que s’avorrien com a ostres mentre esperaven la visita (riuen), que era “de uvas a peras” i mataven el temps empolainant-se. Jo les feia córrer esperitades quan es pentinaven i els hi apagava les espelmes d’una bufada. Uns xiscles que feien…

Fantasma de Ferran Puig: Jo una vegada, sense voler, vaig espantar les noies de la processó de corpus. Feia tant de goig el carrer amb les catifes de flors i aquelles noies tan ben formades que no em vaig poder estar de mirar. Es veu que vaig treure massa el cap per la finestra i una d’elles em va veure, encara no sé com. Em va assenyalar i totes es van girar cap a mi. Van desfer la formació i va parar la processó i tot. Va haver de venir el mossèn a posar ordre. Ni viva havia passat mai tanta vergonya!!!

Fantasma de Torre Muntadas: El millor eren els falangistes. No em queien gens bé. Molt valents ells, amb els seus uniformes, atemorint la gent. Xulos, que eren uns xulos. I mira, a mi m’agradava espantar-los. No t’explicaré que li vaig fer a un que vaig trobar al lavabo perquè hi ha canalla davant.

(riuen)

Fantasma de Ferran Puig: Escolta, tu? I per què no ha vingut la fantasma de Torre Balcells? Ella si que s’apuntava a totes les festasses… no com jo.

Noia del pou: Res tu, sembla que està enfadada amb l’ajuntament. Diu que amb tant de temps d’obres s’havia quedat sense clientela per espantar i ara vol recuperar el temps perdut.

Fantasma de Torre Muntadas: Aquella sempre es queixa de vici. Ara diu que la gent va dreta davant d’unes rodes a gran velocitat i que no estan per ensurts

Fantasma de Ferran Puig: Doncs que espanti els vells, que aquests no corren

Noia del Pou: Que no, que ella prefereix els joves

Fantasma de Torre Muntadas: digues-li tonta

(riuen)

Noia del pou: I parlant de joves. Vols dir que aquests no ens donarien més beguda? Trobo que em senta bé això. Com has dit que és deia això que fem?

Fantasma de Torre Muntadas: Botellón, nena, ja t’ho he explicat abans. És per beure quan no tens massa calers. (Cridant) Tu nano, surt darrera del finestral que encara em faràs una trencadissa. Va, fóra, fóra.

Fantasma de Ferran Puig: no els hi cridis que no ens donaran… de botellón… tu?, i allò que fumen… que has dit que era…?