Guerres i Guerrillers

El carlisme s’originà arran del conflicte successori a Ferran VII. El rei va fer hereva al tron a la seva única filla legítima, Isabel, que regnaria amb el nom d’Isabel II tot eliminat la llei sàlica que impedia a les dones regnar. Un fracció conservadora s’oposà a Isabel i defensà els drets dinàstics de Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran VII. Els seus partidaris, coneguts com a Carlins, protagonitzaren tres conflictes armats que han passat a la història de l’Espanya del segle XIX amb el nom de Guerres carlines. La segona d’aquestes guerres va ser la que va tenir més repercussió a Catalunya on se la va conèixer com la Guerra dels Matiners (1846-1849). La tercera guerra, en la que es barrejaven grups de diferent ideologia i no només carlins, va coincidir amb el regnat d’Amadeu I de Savoia i la decadència de la monarquia que acabaria portant a la proclamació de la I República.

Un dels guerrillers més coneguts va ser Anton Monfort, conegut amb el malnom d’Antoni del Prat. Tot i que va néixer a Sant Boi, era veí del Prat i el seu nom portava la por al Delta.