La noia del pou amfitriona

Som a la plaça de la Vila, el cor del poble, on tothom es troba i on tot hi passa. És fosc. Fa poc temps que l’ajuntament ha canviat els llums de petroli per modernes bombetes. Van trigar molt a posar-se d’acord, perquè els dels partit nou i el partit vell sempre estan de brega i no es posen d’acord en a qui fer-li l’encàrrec

(ho diu com si fos un diàleg): a aquest no, que és dels teus// i és clar que és dels meus, per això mano// (narradora) i sant tornem-hi amb els altres, quan hi ha canvi de partit).

I la Plaça bull, també de baralles polítiques. Però tot s’acaba aviat, els llums s’apaguen a les deu, les bombetes peten i són molt cares. Ja no queda ningú als carrers; perquè la gent se’n va a dormir com les gallines, que després cal matinar.

A la nit (pausa): el sereno fa la seva ronda i saluda el torn nocturn de les fàbriques,(pausa) només homes, les dones ho tenen prohibit. Al matí les trobarem a elles, carrer Major amunt, sempre en grupets, amb la bata penjant del braç. L’encarregat del mercat, obre la reixa d’aquest bé de déu acabat d’estrenar. Aviat les mestresses, matineres, amb el pa calent a la bossa, competiran en ser les primeres a les parades per trobar el millor gènero. El senyor que viu de rendes, i espera que obri el barber per què avui té cita a Barcelona a cal notari. I la canalla que va a l’escola, a aprendre de lletres i comptes: (interpreta al pare que li ho diu al fill). Noi, estudia, que així, no t’hauràs de trencar l’esquena al camp per un jornal miserable, com ha fet el teu pare. I els fidels, cap a missa, (es dirigeix a una dona imaginària o real) ai, Pepeta que se t’han enganxat els llençols i faràs tard...

I així tot el dia, i així cada dia, i així (pausa)...el Prat batega...