La Papelera Española
Any construcció: 1917
Arquitecte: Desconegut
Constructor: Josep Monés i Jané
Ús de l’edifici: Residència de la directiva i tècnics
L’any 1916, La Papelera Española va comprar al Prat uns terrenys situats al Nord del nucli urbà amb “el propósito de establecer en este término municipal una gran fábrica que será una de las más importantes de España y que por lo tanto ha de reportar a esa población un notable incremento”.
La zona escollida era una important extensió de terrenys d’unes dues hectàrees i mitja, delimitada pel riu, les vies del tren i la carretera a Barcelona, on hi havia també l’escorxador municipal. La Papelera condicionava la seva instal·lació a la compra d’aquest, perquè era necessari en el seu projecte. Per aquest motiu, l’Ajuntament accedí en la venda i inicià el projecte d’un nou escorxador, que s’encarregà a l’arquitecte municipal Antoni Pasqual, i que s’executà entre els anys 1918-1919 en terrenys on avui hi ha el Cèntric Espai Cultural.
Les obres de La Papelera, el 1917, les va dirigir Josep Monés i Jané constructor pratenc, responsable d’edificis tan importants com la Granja La Ricarda i la Telegrafia. La fàbrica va començar a produir cartró el 1922 i, dos anys més tard, el 1924, es posà en marxa la màquina de producció de paper. El 1929 s’amplià la fàbrica amb una nau dedicada al cartró, que entrà en funcionament el 1930 i on es traslladà, el 1931, la maquinària inicial de cartró quedant separades les dues línies de producció.
La construcció de La Papelera motivà la urbanització, entorn de la fàbrica, del sector nord de la població (prolongació del carrer Major, obertura del carrer Ponsich…). L’antic carrer del Pont, el primer passant la via, es dedicà a Nicolàs M. Urgoiti, fundador de l’empresa.
L’arribada de La Papelera anà paral·lela a la primera migració de treballadors exclusivament industrials. Eren tècnics i obrers procedents del País Basc que ja tenien, la major part d’ells, experiència en el ram paperer. Aquests treballadors es van establir als carrers propers a la fàbrica (Ivo Morer –actual passatge de l’autovia-, Ponsich, Urgoiti, Major), i van mantenir així un distanciament inicial amb la resta de la població del Prat, distanciament que es feia més gran pel fet de tractar-se d’un grup homogeni que tenia costums, llengua i cultura diferents a la població autòctona.
La fabricació del paper s’aturà als anys setanta, quan l’empresa entrà en un període de crisi i d’alts i baixos en la seva producció. Així, La Papelera Española evolucionarà amb fluctuacions fins que, a inicis dels anys vuitanta es produïren importants canvis estructurals que portaren a la divisió de la fàbrica en diferents empreses o unitats de negoci, passant a pertànyer a l’empresa SARRIÓ, SA.
L’any 1991, SARRIÓ adquireix l’empresa italiana SAFA i la integra al seu grup empresarial, amb seu al Prat de Llobregat i a Itàlia. Anys més tard, el 1997 es fusionà amb Reno De Medici, tornant a canviar el nom de la fàbrica fins al seu tancament definitiu.
La Papelera, tot i el canvi de propietaris, ha estat la indústria pratenca de vida més llarga dedicada a una mateixa activitat. L’any 2006, aturades definitivament les seves màquines, s’inicià l’enderroc de les antigues naus de producció, mentre que es conserven, com a elements patrimonials de la ciutat, l’edifici principal i l’escola.
