La petjada de les dones

El Prat no ha tingut mai en la seva història una dona alcaldessa, i els càrrecs públics van trigar molt de temps a ser ocupats per dones.

La primera dona en la història del Prat que va ocupar un càrrec de govern de la ciutat va ser Josepa Navarro Arroyo, que va ser regidora del setembre al desembre de 1938, en representació del Partit Socialista Unificat de Catalunya. El triomf franquista a la Guerra Civil acabà amb la República i les seves lleis.

Les dones no tornen a l’Ajuntament del Prat fins a la restauració dels ajuntaments democràtics, amb les eleccions del 1979. Formaven part d’aquell primer consistori Pilar Yagüe i Manuela Pi, les dues del PSUC.

Vegeu informació sobre la dona a la política.

El doctor Joan Soler i Torrens, s’instal·là al Prat el 1908. Uns anys després obrí un consultori al carrer de la Ribera, l’actual carrer Dr. Soler i Torrens núm. 31. Des del 1947, la seva consulta, convertida en clínica, era el lloc escollit per la majoria de dones del Prat per tenir els seus nadons. La clínica tenia habitacions individuals i les parteres s’hi estaven una mitjana d’una setmana per tal de recuperar-se. Al doctor Soler el va succeir el seu fill, el doctor Joan Soler Feu i s’hi van continuar atenent parts. La llevadora de la clínica era la Carmen Tries. La clínica va tancar definitivament l’any 1975, en posar-se en funcionament l’Hospital de Bellvitge (1972). L’any 1969 es dedicà un carrer a nom del Dr. Soler i Torrens al carrer on va exercir i hi va viure.

Vegeu informació sobre la dona com a curadora.

La condició femenina ha anat associada a la llar i la família. Aquesta imatge tradicional no ha estat superada i encara és molt present a la nostra societat. La dona ha assumit, de manera tradicional, les tasques associades al manteniment de la casa, l’alimentació de la família, la cura dels malats i, en bona part, de l’educació dels fills. La manca d’independència econòmica i l’escassa consideració social respecte al treball domèstic i familiar ha deixat les dones en una situació d’indefensió, respecte al cap de família i, també, al conjunt de la societat.

Les dificultats de les dones per accedir al món laboral també limitaven els espais de socialització i de relació. El mercat era un dels llocs on les dones podien anar sense la companyia del marit. Durant els anys de més conflictivitat obrera a les fàbriques, algunes dones aprofitaven aquest espai per fer intercanvi d’idees, passar consignes i distribuir les populars “octavillas” i així poder arribar al màxim possible de la població.

Al Prat, la contractació de personal femení per La Seda representà la incorporació al treball assalariat de les dones, fins llavors limitat al petit comerç, moltes vegades familiar, o a la participació temporal en tasques agrícoles.

Algunes dones, en especial durant la República, es van iniciar en activitats que, en una societat com la pratenca, havien estat reservades als homes. Aquestes dones, malgrat les opinions contràries, van fer esport, es van dedicar a l’art i van ser pioneres, molt sovint sense ser-ne conscients, en altres camps. La gran majoria d’aquestes dones, sota el pes del costum social, van deixar l’activitat en casar-se.

Vegeu informació sobre Dona i treball a les fàbriques.

Al llarg del segle XIX i bona part del XX, el model social dominant a l’Estat espanyol es basava en la desigualtat entre homes i dones, que es materialitzava en l’educació sexista, la discriminació laboral, la subordinació legal i la manca de drets polítics de les dones.

La dona estava relegada a l’espai domèstic, a la llar i a la família, atès que la seva funció primordial era la de ser mare i esposa.

Vegeu informació sobre l’evolució dels drets en relació a la dona.

Durant la II República es van començar a difondre opinions a favor de la coeducació. La Generalitat va iniciar algunes experiències mixtes com l’Institut Escola, destinat a l’ensenyament primari, o l’Escola Normal, per a la formació de mestres. Durant la Guerra Civil, es va crear l’Escola Nova Unificada, que regia l’ensenyament primari català, i l’octubre de 1936 va implantar la coeducació de forma generalitzada a tots els centres educatius.

Durant el període republicà al Prat, s’endegaren dos projectes d’escoles: el grup escolar Joan Maragall, inaugurat l’any 1935 amb el nom de Pompeu Fabra, i un grup escolar al Fondo d’en Peixo, paralitzat per la Guerra i que les autoritats franquistes trigaren anys a concloure (s’inaugurà el curs 1962-1963).

Vegeu informació sobre Dona i educació.

Als anys cinquanta i seixanta del s. XX, l’explotació d’enciams era molt important al Prat. Les dones s’encarregaven d’arreglar-los i encapsar-los per portar-los a l’estació. Era una feina molt dura, perquè es feia en condicions extremes. Es treballava de nit, a l’hivern, amb baixes temperatures per tal de conservar millor els enciams que havien de sortir en els primers trens. Va arribar a haver-hi una vintena de porxos a tot el poble.

Vegeu informació sobre Dona i treball agrícola.

L’11 de març de 1977 es va crear el Centre de Planificació Familiar del Prat de Llobregat. El centre va sorgir de la necessitat d’atendre les demandes d’informació de les dones en matèria d’anticoncepció i de sexualitat i va ser decisiu en la implantació de controls mèdics. El primer de tot l’Estat.

L’any 1990 va néixer el SISA, Servei d’Informació sobre Sexualitat i Anticoncepció, un dels primers de Catalunya. Des del seu funcionament ha estat vinculat i ubicat en les mateixes dependències que el Lloro, un servei adreçat als joves.

Vegeu informació sobre Dona i sexualitat.

Actualment només hi ha 14 noms de dona en el carrerer de la ciutat, la majoria posats en els darrers anys: Anna Frank, Dolores Ibárruri, Frederica Montseny, l’Hort de la Virtudes, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda, Rosa Ribas i Parellada, Verge de Montserrat, Pepa Colomer, Amelia Earhart i Montserrat Roig. A aquesta llista caldrà afegir els noms de Clara Campoamor, Teresa Pàmies i Margarida Xirgu, aprovats al Ple de l’Ajuntament el 3 de juliol de 2013, per als carrers de l’eixample sud. A la Ramona Via se li ha dedicat un Centre d’Atenció Primària.