L'assemblea

Frederica: Bona nit, companyes, ens hem reunit aquí per organitzar la resistència

Dolores; Si, companyes. La resistència, perquè si nosaltres no lluitem pels nostres drets, no ho farà ningú altre.

Frederica i Dolores.- Juntes serem més fortes! Juntes serem més fortes!

Noia del pou: ep, ep, què vol dir això de lluita i resistència? Què no era una reunió per organitzar els balls i la “juerga” de la festa major?.

Dona 1: I tu qui ets? Qui t’ha convidat a la festa?

Noia del pou: Això mateix...jo he vingut per la festa... i m’he convidat tota sola, no em cal invitació a la meva edat.

Dona 2: Que no, beneita!. Que és una manera de parlar, com quan dius Qui t’ha convidat a aquest enterro?

Noia del pou: Ah no... això si que no... que jo no he sortit de la tomba per anar a un enterro.

Dona 1: Que no n’hi ha cap d’enterro, tòtila! Que torna a ser una manera de parlar! Com t’ho haig d’explicar per a què ho entenguis. Mira que n’ets de curta de gambals!

Noia del pou: Deu ser que no hi estic acostumada a la manera de parlar d’avui dia. A la meva època, la gent deia les coses directament, sense tanta floritura i ben bé que ens enteníem.

Frederica: Va, no li fem cas a aquesta i anem per feina. Que no tenim cap permís per fer aquesta reunió i encara ens dissoldran!

Dolores: Doncs això, anem per feina... Passa que amb aquest coi de desamortització, ens estan prenent la terra i tots els béns del poble.

Dona del públic: (aixeca la mà per parlar, l’assenyalen i es posa dreta) Doncs jo pensava que això de la desamortització només afectava les terres de l’església i dels nobles arruïnats i caiguts en desgràcia.

(el públic fa murmuri i gestos d’assentiment. Ella seu)

Dona 2: Doncs no, també afecta els béns comunals.

Noia del pou: Això si que ho entenc. Voleu dir que us volen prendre les terres que són del poble, del comú, les que pot fer servir tot el veïnat?

Dona 1: Les terres rai, que fa temps que en les van prendre i ni una pastura ens queda. Ara tot té amo, quasi tots de fora, i hem de treballar per a ells.

Dona del Públic: (ara s’aixeca sense esperar el torn). I per un jornal de misèria

(el públic fa murmuri i gestos d’assentiment. Ella seu)

Noia del pou: Seran miserables! I així doncs, que us volen prendre ara?

Dona 1: L’estany del Remolar! De sempre que havia estat comunal i d’ús dels veïns del Prat i de Viladecans. Ara l’Estat ha venut les terres i l’estany a uns tals germans Conde i ens han prohibit anar-hi a pescar.

Noia del pou: Ah, no! Això si que no! Que bones tenques que hi havia pescat la meva família, pobres com érem, cuinades amb una mica d’arròs, estàvem apanyats per dies.

Frederica: Doncs això s’ha acabat. Ens ho han prohibit. Per això ens hem d’organitzar per recuperar allò que és nostre i que ens han pres.

Noia del pou.- I per què ho fan tot això, ara?

Dolores: Es veu que als del govern els hi calen diners per a la reina i amb les vendes als burgesos, que estan carregats de calers, en pensen aconseguir.

Frederica-Dolores.- (entren les dues de cop a l’escena) Ni reines, ni reis! Visca la República

Dona 1: I per cert, qui sou vosaltres? D’on coi sortiu?

Frederica: Què no em coneixeu?, soc la Frederica Montseny!

Dolores: I jo la Dolores Ibárruri, la Pasionària, camarades!

Frederica: Nosaltres sempre amb el poble! Allà on hi hagi una assemblea, allà que hi serem!

Dolores: Això mateix! Què s’han pensat amb això de prendre terra per ampliar l’aeroport?

Frederica: I destruir la Ricarda i la reserva natural!

Dolores: No passaran!

Noia del pou: I ara... què diuen aquestes? Què és això de l’aeroport?

Frederica: Jo a tu et conec, ara que et trobo una mica canviada...sense ofendre...una mica més vella? No ets tu la noia del pou?

Noia del pou: La mateixa que es va ofegar al pou del comú ara fa més d’un segle...per això en sé de béns comunals. (fa un gest de ginyar l’ull cap a l’assemblea). I això que dius de què em veus més vella és una falta de respecte...i.. eda... edadisme! Ves per què no em puc fer vella jo, quan vulgui!

Dona 1: Coi, doncs això vol dir, que si et vas ofegar, vaja, morir, fa un segle i ara ets aquí...vol dir que ets un esperit? Un fantasma?

Dolores: Serà una fantasma, companya, parla amb propietat.

Dona 2: El que tu vulguis... companya... però és que aquesta paia està morta i ha sortit de la tomba!

(surten les 4 corrent)

Noia del pou: Ai carai, ara fumen el camp... doncs sembla que haurem de dissoldre l’assemblea per falta de quòrum... Ara que m’ho començava a passar bé. De tota manera, vaig a veure si arreplego algú altre i podem començar a parlar de ballaruga  i de festa, que és pel que jo he sortit del cementiri.