Les curadores
Des de molt antic les dones s’han dedicat a curar malalts i a ajudar als parts utilitzant herbes i remeis casolans. Els coneixements es transmetien de mares a filles. Sovint, quan alguna d’aquestes dones destacava, era etiquetada de remeiera, curandera o, fins i tot, de bruixa. Algunes van pagar amb la foguera el fet de dur a terme aquestes pràctiques.
L’any 1854 al Prat es produí una epidèmia de còlera que va afectar un 25% de la població. La malaltia afectà per igual a totes les franges d’edat, perquè el contagi es transmetia a la unitat familiar, però el nombre de morts augmentà significativament entre la canalla de 0-5 anys i la gent gran. La major mortalitat entre les dones s’explica per la seva major exposició al contagi, en tenir curar dels malalts de la llar. El deficient estat higiènic dels habitatges facilitava la propagació de la malaltia.
Dins d’aquest paper de cuidadores, les dones també assistien als parts. Abans les dones parien a casa i les parteres eren ateses per les altres dones de la casa o ajudades per veïnes o per dones remeieres que tenien experiència en herbes medicinals. Durant segles, una de les principals causes de mortalitat de les dones eren les complicacions derivades del part i del postpart.
Més endavant apareix la llevadora com la persona professional encarregada d’atendre el part. Al Prat, les primeres llevadores de les que tenim informació documental exerceixen l’any 1895 i atenien les dones als seus domicilis. Maria Farré Casanovas va ser una de les primeres llevadores titulades que van exercir al Prat. Acabats els estudis i les pràctiques, l’any 1929, va entrar a treballar com a infermera a La Seda fins que deixà la seva professió per dedicar-se a la família. Una de les llevadores més conegudes va ser la Ramona Via. Va estudiar infermeria i acabà els estudis de practicant l’any 1944, un any més tard assistí el seu primer part. Va estar en actiu fins l’any 1972. L’any 1998, se li va dedicar un Centre d’Atenció Primària. Un altre personatge molt popular era Josefa Puigpelat Ros, coneguda pels pratencs com a Teresina. Des de molt jove va treballar a la Clínica del Dr. Soler i més tard es va establir pel seu compte fent feines de practicant.
El doctor Joan Soler i Torrens, s’instal·là al Prat el 1908. Uns anys després obrí un consultori al carrer de la Ribera, l’actual carrer Dr. Soler i Torrens núm 31 Des del 1947, la seva consulta, convertida en clínica, era el lloc escollit per la majoria de dones del Prat per tenir els seus nadons. La clínica tenia habitacions individuals i les parteres s’hi estaven una mitjana d’una setmana per tal de recuperar-se. Al doctor Soler el va succeir el seu fill, el doctor Joan Soler Feu i s’hi van continuar atenent parts. La llevadora de la clínica era la Carmen Tries. La clínica va tancar definitivament l’any 1975, en posar-se en funcionament l’Hospital de Bellvitge (1972). L’any 1969 es dedicà un carrer a nom del Dr. Soler i Torrens al carrer on va exercir i hi va viure.
