L'hostal i Carme Rodriguez

Hostalera.- A veure si no aixequeu tant la veu vosaltres. Tinc un cap com un timbal d’aguantar-vos tota la tarda. Que no teniu casa?

Client 1.- Si que en tenim si, per això venim aquí.

Client 2.-  On si no ens tracten tan bé?.  A casa amb la parenta ja et dic jo que no

Hostalera.- Doncs que es noti que hi esteu a gust. Que porteu tota la tarda amb una gerra de vi, i amb això no faig prou calaix per què em surtin els números

Client 1.- potser si fossis una mica més dolça

Client 2.- I ens posessis gots de vidre.

Hostalera.- i un bé negre. Que t’has pensat? Amb el que costen no guanyaria per reposar els que em trencaríeu. Que sembla que tingueu potes en lloc de mans...i més quan aneu contents.

(Riuen tots)

Noia del pou.- A Maria.

Hostalera.- bona tarda noia

Client 1.- ja arriba l’alegria del poble

Client 2.- per què ja tinc dona que si no...

Noia del pou.- Que et penses , que et voldria si fossis solter? A mi m’agraden més joves, de la meva edat. Que vostè podria ser el meu pare, per la mort de Déu

Client 1.- més aviat el teu avi

(riuen tots)

Hostalera.- Va vine, no els hi facis gaire cas que amb les hores que fa que veuen ja van tots mig gat.

Noia del pou.- Ja m’ho semblava, ja, però com que em parlaven a mi, em feia cosa no contestar,...però ja es veu que van una mica massa contents, i amb aquest riure fluix que dona el vi.

Hostalera.- i com van per casa noia?, fa temps que no veig a la Sra Paquita.

Noia del pou.- doncs mira, no està massa fina. Des què va agafar les febres que no s’ha refet del tot. Es cansa de seguida i no pot fer res.

Hostalera.- I vols dir que no s’arrepenja una mica? Tu vigila que no et faci treballar més del que et toca pel que et paga.

Noia del pou.- i miri que el marit se n’està d’ella i la porta com a una nina, però és que el pobre no sap ni bullir un ou. Si ella no hi fos, no se’n sortiria.

Hostalera.- Si ella no hi fos, se’n buscaria una altra. Els homes no saben estar sols. I tu et quedaries sense feina. La Sra Paquita per què t’ha tingut de servei des de ben petita, però una nova senyora no voldria una jove tan bonica com tu i que li fes ombra.

Noia del Pou-.- Calli, calli, que em farà sortir els colors. I millor que la Sra Paquita es refaci per què no hi ha massa cases on anar a servir i no puc quedar-me sense feina.

Hostalera.- per cert noia. Has vist el client nou que tinc a l’hostal? És un viatger jove i ben plantat que ara està dormint a un llit de dalt.

Noia del pou.- Un viatger, però si fa mesos que no veiem una cara nova per aquí.

Hostalera.- Es veu que és un correu que porta alguna ordre per al capità general. M’ha dit que el desperti per sopar. Si vols, vine després i te’l presento.

Noia del pou.- calli, calli...quina vergonya. No podria jo...i així dieu que és guapo.

Hostalera.- Molt. Si no tingues l’edat que tinc, jo mateixa li tiraria la canya.

(riuen)

Noia del pou.- Aix... amb tanta xerrameca se m’oblidava el que he vingut a comprar i si trigo més no em caldrà esperar a què la sra Paquita traspassi per perdre la feina

Hostalera.- tens raó, digues, digues...què posarem?

Noia del pou.- doncs una mica de gel, la mestressa té por que se li faci malbé el menjar.

Hostalera.- ara mateix te’l poso i li dius a la mestressa que el gel va bé, però que no ha d’esperar a què es desfaci del tot per posar-ne de nou perquè així no serveix de res.

Noia del pou.- prou que ho sap això, però ja sabeu com n’és de garrepa. Marxo que faig tard...i potser torno al vespre perquè m’he descuidat de comprar pa...(picant-li l’ullet) ja m’enteneu.

Hostalera.- I bé que faràs per què és molt ben plantat...aquest pa...valdrà la pena

(Riuen)

Hostalera.- I vigila al sortir. No sé què coi ha passat, que la boca del pou està tota enfangada i els clients es queixen que rellisca.

Noia del pou.- No patiu que vaig ben calçada i m’he d’afanyar si vull tornar després. Fins d’aquí una estona...no faltaré