Dolors: Pompeu, no creus que malcries massa les nenes? Mira que anem justos de calers i no podem fer massa dispendi.
Pompeu: Però Dolors, per a què volem els diners si no és per dedicar-los a les filles. Són la meva alegria i el meu confort.
Dolors: Si ja ho sé jo, que si has de triar entre elles i jo, ho tinc pelut. Que jo soc la dolenta de la història, sempre tancant l’aixeta de les despeses, que si hagués de ser per tu, que tens la mà foradada, encara passaríem gana i tot!
Pompeu: No creus que en fas un gra massa, Dolors? I és clar que t’estimo a tu també, i que també ets el meu confort... ara que, això de l’alegria... millor que no ho toquem.
Dolors: Què deies, que no t’he escoltat bé?
Pompeu: Sentit, Dolors, es diu sentit.
Dolors: El que tu vulguis Pompeu, però és que des què hem tornat de Bilbao que anem més justos i hem d’anar prim.
Pompeu: Filar prim, Dolors, filar prim....
Dolors: Ai Pompeu, que n’ets de tocacollons
Pompeu: Torracollons...
Dolors: Ni tocar ni torrar.... que em treus de les meves casilles.
Pompeu: De polleguera, Dolors, treure de polleguera..
Dolors: (crida) AHHHH, mira que et parlo en castellà, eh.
Pompeu: No, Dolors, no, no en fem un gra massa
Dolors: Prou!. El que et deia és que des què vàrem tornar a Catalunya, que anem més justos de diners i no podem estirar més el braç que la màniga.
Pompeu: Ara m’agrades Dolors fent servir amb propietat frases fetes. I amb això que dius, tens raó. L’Institut d’Estudis Catalans té pocs recursos i no em pot pagar com ho feia la Universitat de Bilbao.
Dolors: Doncs no haver marxat! Tot un senyor enginyer deixant la seva càtedra per venir a fer de filòleg! Quin coi de feina és aquesta?.
Pompeu: Doncs és, Dolors, treballar per la nostra llengua, que tant m’estimo i ajudar al seu estudi i coneixement.
Dolors: Ja em diràs quina feina... i a passar misèries, toca.
Carola: Hola papaaaaa (carinyosa), hola mare (seca). Resulta que m’han seleccionat pel partit de tenis de diumenge i em caldria una faldilla nova. Com que he crescut, la que tenia em va massa curta.
Pompeu: I és clar que sí, bonica meva. No saps com m’agrada que practiquis el meu esport favorit. Jo vaig arribar a ser... (la Dolors el talla).
Dolors: Com que necessites una faldilla nova? Que no en té de vora? Es descús i ja la tens més llarga
Carola: Joooo, mamà....
Dolors filla: Passaaaaa, aità. He quedat amb una penya per anar a fer unes birres. Avui arribaré tard.
Dolors: I tu de què vas? Tot el dia pel carrer, amb els amigots, sense fer res de bo? Al menys la teva germana fa alguna cosa de profit
Carola: Elis, elis...ara sóc jo la bona.
Dolors filla: Calla bleda, que mira que et foto un ventallot!
Pompeu: Nenes, no discutiu. Heu d’estar ben avingudes, com bones germanes que sou. No patiu, que la vostra mare, que és tan bona administradora, segur que té un raconet per a vosaltres.
Dolors: Mira Pompeu, ni raconet ni punyetes, que aquestes només fan que donar gastos i problemes.
Pompeu: Molt millor si dius despeses i maldecaps.
Dolors: A fer la mà Pompeu! T’agrada més així?
Pompeu: Molt ben trobat, Dolors.
Dolors: I ara qui coi truca, que no són hores?
Pompeu: Deu ser el Dr. Gallart Monés, que ens fa el favor de venir a visitar la Teresa.
Dolors: Espero que sigui gratis aquesta visita.
Pompeu: De franc, Dolors, de franc... I vosaltres nenes, aneu a buscar la vostra germana que hi ha el doctor.
Dolors filla i Carola:Si, aità.
Pompeu: Aquestes nenes, mira com se’ls hi ha enganxat l’eusquera.
Dr. Gallart Monés: Bon dia família. Disculpin les deshores, però a l’hospital de Sant Pau avui era tremendo, l’anar i venir de malalts.
Pompeu: Era terrible doctor, no tremendo... Aquí tenim la malalta, doctor. Ens té molt amoïnats.
Dr Gallart i Monés: Hola Teresa, vine que t’escolti, digues 33 i tus una mica.
Teresa: 33 i tus una mica.
Pompeu: És per què no ho ha explicat bé... ha d’estossegar...
Dr Gallart i Monés: Té raó, Pompeu. Nena, vull que diguis 33 i que després estosseguis una mica.
Teresa: 33 (estossega). Així doctor?
Dr. Gallart i Monés: Això mateix... Doncs sembla que tot està bé i que no han de patir gens
Teresa: I puc anar de juerga amb la Dolors
Pompeu:De gresca, bonica. I no, no hi pots anar
Teresa: Però si el vell ha dit que estic bé!
Dolors: Nena, més respecte al doctor, que és una eminència...i a més no ens cobra
Dolors filla: I aquesta és una plasta!
Pompeu: Atabaladora
Dr Gallart Monés: Això sí, els hi recomano un lloc més saludable, amb bon temps i platja.
Carola: Badalona!
Dolors filla: Sí, que m’han dit que hi ha molta marxa?
Teresa: I jo hi podré anar amb vosaltres?
Dolors: I és molt cara la vida allà?
Pompeu: I com porten el català?
Dr Gallart i Monés: Sap que, amic Pompeu?, ja s’ho faran... que això és un lio de família
Pompeu: Embolic, doctor, embolic....