Rusiñol i Verdaguer

Rusiñol

Ai caram, quanta gent, i jo pensava que tota la gresca era a Sitges. Bé, això ara, perquè quan m’hi vaig instal·lar, cap al 1893, allò era ben ensopit. Sort dels meus amics i jo, que varem revolucionar la vila, que si no. Ja ens criticaven, ja. Però les magnífiques festes modernistes que celebraven faran història. Permeteu que em presenti, sóc en Santiago Rusiñol, artista...i dels bons.

Ara estem d’obres a casa meva, al Cau Ferrat. Tinc la dona dirigint els paletes, i és millor escampar la boira i fer-se el fonedís, que jo d’això ja en tinc experiència.

Que, ara que hi penso, no sé perquè m’hi vaig reconciliar, clar que va ser un moment de debilitat per culpa de la malaltia, que ja m’hi veia a l’altre barri, i ella es va desviure per cuidar-me, i sense ni un retret, m’ho va perdonar tot, fins i tot que desaparegués durant deu anys sense donar cap explicació.

I vaig tornar perquè ja em veia en el llit mortuori i volia deixar aquest món amb l’ànima en pau. Però res, que em va cuidar tan bé que no em vaig morir i ara l’haig d’aguantar... vull dir, estimar, perquè em té tan vigilat que ni de conya em podria tornar a escapar.

Sort que amb les obres,  està tan distreta que m’he pogut despistar una mica i m’he dit, saps què Santiago?, perquè no agafar aquest tren tan nou i anar a descobrir les rodalies? I mira, he decidit baixar al Prat, que no el coneixia, i on em diuen que hi tinc un carrer,  i tu, el primer que em trobo és al missaire d’en Verdaguer i tota aquesta gentada.

Quasi que podríem muntar una festassa d’artistes. Tu Cinto podries recitar algun dels teus poemes i jo muntar alguna escena de l’auca del senyor Esteve, que tant d’èxit ha tingut. Segur que aquesta gent no la coneix i s’ho passarien molt bé.

Clar que, ara que miro bé, potser millor podria pintar, que aquí hi ha bon material

Què em faries de model mossa? Tens aquest aire provocador i misteriós  que tant m'agrada per a les meves composicions.

I tu tampoc estàs malament. Vull presentar-me al concurs que han convocat per a la publicitat de l’anís del mono i tu quedaries molt bé per a la idea que tinc al cap.

 

 

 

Verdaguer

Mira que en sou de descarats els modernistes, a part de mals poetes. Segur que tens un diable dins del cos que et fa dir i pensar aquestes maldats. Si em deixes et faré un exorcisme que et deixarà com a nou.

La gresca, l’absenta, la morfina, les dones, tot això són les armes amb les que ens tempta el malvat i vos, Rusiñol, les heu tastat totes.

La vostra obra és un exemple de vicis, sàtires i poca-soltades, que només us han portat a enemistar-vos amb família, coneguts, i fins i tot amb la vostra santa esposa.

Quan hi ha tants temes bonics per tractar, l’amor de Déu, el paisatge, la història...heu de caure tan baix?.

Enlloc d’agafar un tren, màquina diabòlica que no arriba mai a l’hora i que no saps mai quan et portarà a lloc, perquè no veniu amb mi a fer excursions a peu o amb carro pel país. Heu vist mai sortir el sol des del Canigó? És una experiència única, mística.

Au va Rusiñol, deixeu aquestes donotes, i aneu cap a casa, amb la vostra esposa.