Torre Muntadas

El gener de 1885, Leocadia Rogés i Martell, vídua de Joaquim Casanovas i Rubió, ven una finca que posseïa al terme municipal del Prat. El comprador és Josep Muntadas i Rovira, un dels fills de Josep Antoni Muntadas, fundador de la important indústria cotonera “L’Espanya Industrial”. Una de les clàusules del contracte de venda obligava el nou propietari a edificar en un termini màxim de dos anys.

La família Muntadas volia construir una torre d’estiueig que encarrega al destacat mestre d’obres barceloní Lluís de Miquel i Roca. En desconeixem l’arquitecte del projecte. A finals del mateix any 1885 les obres de construcció s’havien acabat.

L’edifici, d’estil eclèctic, contrastava profundament amb la resta de construccions del poble, molt més modestes, com corresponia a la situació econòmica dels seus habitants. La casa té una part de planta baixa, pis i golfes i una altra part únicament amb planta baixa i terrat amb una superfície total de 260 metres quadrats.

L’ any següent, el 1886, Josep Muntadas i Rovira ven la torre al seu germà Maties, que va ser director de l’ Espanya Industrial del 1882 al 1924. També va ser tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona amb Rius i Taulet i Alfons XIII el va nomenar compte de Sants.

El 1894 Maties Muntadas va tornar a vendre la Torre del Prat al seu germà Josep que en serà el propietari fins l’any de la seva mort (1925) . L’any següent, el 1926, la seva vídua, Bienvenida Pinzà, l’única hereva ja que va morir sense fills, ven la propietat a Fe Morodo Díaz.

En començar la Guerra Civil la torre va ser ocupada pel PSUC, partit fundat el 23 de juliol del 1936, que hi instal·là la seva seu. Després de la Guerra va ser ocupada per la “Falange Española y de las JONS” que en els primers moments de la repressió franquista, hi portava els detinguts per interrogar-los.

L’any 1947 l’Ajuntament del Prat comprà a la seva propietària, Fe Morodo, la Torre Muntadas per dedicar-la a activitats culturals, segons consta a l’acord de la Comisión Gestora Municipal del 15 de setembre del mateix any.

L’edifici ha tingut una activitat variada, tot aprofitant la rellevància de la construcció. Després de la compra per part de l’Ajuntament es convertí en seu del Consejo Local del Movimiento i de l’organització sindical del règim, la CNS (Central Nacional Sindicalista). També hi tenia la seva redacció el setmanari “Prat”, que es publicà entre els anys 1950 i 1972. A les golfes de l’edifici, a finals dels anys 50 i primers dels 60, s’organitzaven, amb el nom de La masia, tertúlies i vetllades literàries i, anys més tard, s’hi instal·là el Casal de la Joventut.

 

Des del curs 1958-1959 allotjà la primera escola bressol municipal de manera provisional fins a la inauguració de l’escola Sol Solet, al Fondo d’en Peixo, l’any 1962. L’any 1969 acollí la primera biblioteca municipal, després traslladada a la Torre Balcells.

L’any 1977 s’ inaugurà a la planta baixa una Sala d’Art amb el nom de l’artista Josep Bages, pratenc d’adopció. Les golfes de l’edifici són la seu del grup de teatre Kaddish, que ha dut a terme una important activitat cultural a la població des de la seva fundació el 1975.

Als jardins de la Torre Muntadas, hi podem trobar tres finestres d’estil gòtic procedents de l’antiga masia, ja desapareguda, Can Peixo Vell.

L’edifici està catalogat com a Arquitectura pública dins del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic aprovat l’any 2004.