Trobada de corals
Francesc Porsell (director Vells)- Va nois, tots atents, a la meva entrada...a veure si aquest cop no fallem ...
Dídac Vilà (director del Joves)- Que Nois? Si sou els Vells, perquè ho heu volgut així! I no són capaços d’anar a la una, per més entrada que els hi donis.
Porsell- Vilà, ja hi torneu a ser! No en deixeu passar una per ficar-vos amb els Vells i això que encara no us hem dit llepa-culs que és el que sou.. que per quedar bé amb l’amo, Don Fernando Puig, perdeu les formes i la “compostura”
Vilà- i vosaltres què, Porsell? Que com que no us deixàvem estar a primera fila vàreu preferir trencar la coral i fer un grupet propi
Un cantaire- senyors, senyors, tinguem la festa en pau que aquestes veus airades se senten d’un hora lluny i a veure si en lloc de lloar Don Fernando –que és el que es mereix (fa algun gest tipus reverència)- comencem una batussa o una guerra campal!
Porsell- Això ells! Que són uns bàrbars desafinats!. A mi, que he dirigit els cors del Liceu, no m’han de donar lliçons quatre pelacanyes.
Vilà- Ja ha sortit l’estirat pretensiós! Doncs si tant reconeixement teniu, Porsell, que feu en aquest poble de mala mort?
Porsell- Mala mort, Vilà? Si gràcies a prohoms com Don Fernando, el Prat serà una de les viles més riques de tota la contrada... i més enllà. Au va, cantaires dels Vells, demostreu el que sabeu fer...:
"Un pont ben sòlid
que Don Fernando
ens ho dedica,
per sa ventura
visca mil anys.
Ja no ens espanten
grosses avingudes
ni la feresa
el torrent blau"
Vilà- Quina lletra més poca solta, au minyons, demostrem el talent dels Joves. A veure aquesta lletra:
"Lo murmull de l'aigua
quan real en fuig
el nom en pregona
d’en Fernando Puig”
(es perden les cançons perquè tots intenten cantar a l’hora. Entra Narcís Baiges)
Baiges.- A veure, senyors, així no ens en sortirem. Si sempre discutiu no en podrem treure res de bo.
Vilà.- I ara qui és aquest?
Porcell.- D’on surt aquest galifardeu?
Baiges.- Soc en Narcís Baiges, per servir-vos. Músic, compositor i director. I he vingut a posar ordre.
Vilà.- Músic diu? Doncs jo no l’havia sentit mai a nomenar.
Porcell.- I a dirigir?... ja es pot buscar un altre coro, que els meus nois només em fan cas a mi.
Baiges.- Doncs si. Vinc a dirigir i a posar ordre. Que d’això d’en Ferran Puig fa més de cent anys i encara esteu igual.
Vilà.- És que són uns torracollons.
Porcell.- I vosaltres desafineu.
Vilà.- Això vosaltres.
Porcell.- Poca soltes.
Vilà.- Gamarussos.
Baiges.- I a vosaltres que us va la marxa! Hagi pau... (dirigint-se al cantaires) i vosaltres, més junts... més... més junts,... sense por. Un a tocar de l’altre... (dirigint-se al directors) I vosaltres dos, poseu-vos amb els cantaires i no feu més nosa... A veure com soneu ara...
El mateix cantaire d’abans.- Mestre, i si fem una havanera?. Ja que som a la Barceloneta
Baiges.- Deixa ,deixa, que això ja ho faran ells per a la Festa Major. Nosaltres a la nostra. Va... vinga... un, dos, tres... (movent les mans al mateix temps amb els compassos)
(entonen una escala)
Baiges.- No està malament... no... però encara falla alguna cosa... ja ho tinc
(agafa noies que estaven entre el públic)
Baiges.- A veure ara...
(entonen la sardana del Prat)
Baiges.- Molt bé, Bravo, ara sí, sí que fa goig.
Jove.- Però que dius, avi, si això és un muermo
Baiges.- Com t’atreveixes? La nostra sardana!... que és quasi un himne!
Jove.- Ja veuràs...Au va, penya, ...marxa.
