La seva trajectòria en el camí de l'objecció de consciència és relativament curta. Les primeres inquietuds neixen a partir del fet que diversos familiars propers van participar directament en les forces militars. Aquesta experiència li va permetre viure de primera mà l'autoritarisme, el patriarcat i la violència com a agent organitzador de les relacions quotidianes. No obstant això, només en el moment de començar els seus estudis en sociologia aconsegueix establir les connexions específiques d'aquests aspectes amb el context cultural del militarisme.

A partir d'aquí, fa quatre anys, va començar a acostar-se al tema de l'objecció de manera intuïtiva i curiosa  i va albirar un treball de recerca sobre desobediència civil i alternatives a la militarització de la vida juvenil. En aquesta recerca va conèixer Mambrú Articulació Antimilitarista, que era un espai de creació política i comunicativa per reflexionar públicament sobre el militarisme a partir de l'art.

Des de llavors ha estat compartint experiències al costat del moviment antimilitarista de Bogotà. Principalment, ha realitzat accions comunicatives i accions directes no violentes en jornades de reclutament, desfilades militars (Dia de la Independència), ha participat en processos creatius per intervenir en espais públics no convencionals i ha promogut l'antimilitarisme i els drets juvenils des de l'exercici de l'objecció de consciència.