Exposició d'aviram Pota Blava i productes de la terra

La Fira avícola raça Prat és un dels certàmens d’aviram més importants que es fan a Catalunya i també un dels més veterans.  Antigament era tradició anar-hi a comprar el pollastre que es menjaria a l’àpat de Nadal, però avui en dia la fira ha evolucionat i ofereix moltes altres coses relacionades amb el passat i el present pagès de la zona.

El Pota Blava és un dels productes emblemàtics de la nostra ciutat i el protagonista indiscutible de la fira. La seva criança tradicional, a l’aire lliure i amb una alimentació totalment controlada i regulada, fa que les propietats culinàries i el sabor de la seva carn siguin d’una gran qualitat, reconeguda pel segell IGP (Indicació Geogràfica Protegida), que reconeix en l'àmbit europeu els productes de millor qualitat. 

Característiques de la raça Prat

S'anomena raça Prat el conjunt de gallines i galls que presenten unes característiques comunes, les quals eren freqüents a la comarca del Baix Llobregat. L'abundància d'exemplars i la reconeguda qualitat de l'aviram criat al Prat van fer que des de ben antic s'associés el nom de la raça al de la ciutat.

Els galls i les gallines de la raça Prat han d'ajustar-se al patró establert; el color és el que els fa fàcilment identificables: les seves plomes d'un viu ros focs, amb un to més pujat en el gall, especialment a les plomes del dors i del coll, que són lluentes, com vernissades, i en la gallina d'un ros fosc uniforme. Les plomes caudals són de color negre verdós, amb reflexos metàl·lics, ben negres en la gallina. És també molt característic el blau pissarra de les potes i dits, del qual prové el nom amb què les aus són conegudes arreu: Pota Blava. Al costat de les plomes i potes, destaca el vermell viu de la cresta, la cara i les barbelleres, el blanc de les orelletes i el bec fosc.

La cria del pollastre raça Prat està perfectament regulada. Han de ser criats a l’aire lliure, en galliners on no poden superar els 8 animals per metre quadrat i amb alimentació natural, amb pinsos sense greixos d’origen animal. En la seva alimentació hi ha, com a mínim, un 65 % de cereals. El període de criança no pot ser inferior als 120 dies i està prohibit fer servir factors de creixement com antioxidants, espessants o altres de similars. Aquest procés dóna com a resultat una carn uniforme, melosa i fina, molt preuada pels restauradors, sense greixos excessius i en què destaquen els sabors a fruits secs.

La recuperació

A finals dels anys cinquanta, amb la introducció de les espècies híbrides criades en granges industrials i molt més rendibles, el pota blava va quedar relegat a les masies del Prat, on les pageses van continuant criant-los més per motius culturals i tradicionals que no pas econòmics. Això va permetre la conservació del patrimoni genètic de la raça Prat.

Als anys setanta un grup d'aficionats al Pota Blava van recórrer les masies col·leccionant els exemplars més adients amb l’objectiu de recuperar la raça. Des de llavors l’Ajuntament del Prat de Llobregat, juntament amb l’Associació de Criadors de la Raça Prat (1985) i el Consell Regulador del Pollastre i Capó Raça Prat han vetllat i col·laborat per a la conservació de l’espècie.

La celebració de la Fira avícola de la raça Prat, els dies previs a Nadal, ha estat l'element dinamitzador més important per a la recuperació, consolidació i difusió del pollastre del Prat en la darrera etapa de la seva història.

Un altre dels elements destacats de la Fira avícola és l'exposició de paneres realitzades amb productes d'horta que ens mostren l'existència d'unes activitats agrícoles típiques de la zona deltaica i que il·lustren tota una època de l'activitat agrícola de la comarca, avui dia molt amenaçada.

El visitant trobarà productes com la carxofa (el Prat de Llobregat és avui dia el punt més important, quantitativament i qualitativament, de producció de carxofes), enciams, bledes i molts altres productes frescos i de temporada que es conreen al Parc Agrari del Baix Llobregat.

Els productes de la terra del Prat de Llobregat gaudeixen d’una reconeguda fama entre els consumidors, ja que són productes agroalimentaris de qualitat i proximitat. A més, representen un valor patrimonial i cultural: són el reflex d'una col·lectivitat vinculada al territori, el testimoni d'una identitat i un lligam entre el passat i el present.