10- El nostre pa de cada dia
El pa ha estat un aliment bàsic per a la subsistència durant segles. En les zones rurals s’acostumava a fer a casa; una tasca llarga i delicada de la qual s’encarregava la mestressa de la casa.
Primer de tot s’havia de garbellar la farina amb el sedàs. S’hi afegia llevat, sal i aigua tèbia i es deixava reposar dins la pastera entre quatre i dotze hores fins que adquiria el volum i la consistència adequats. Llavors ja es podia pastar. Després es tallava la pasta en trossos donant-li forma rodona i s’enfornava.
A les cases de pagès se solia fer pa per a tota la setmana i la seva elaboració també tenia un sentit religiós: abans de llescar-lo, es tallava una creu amb el ganivet i, si en queia un rosegó a terra, se li feia un petó.
Pastera: recipient de fusta de fons pla i parets interiors inclinades dins el qual es pastava la farina per fer els pans. N’hi ha de diferents tipus:
- Pastera en forma de taula, tenen doble funció, la de taula i la de pastar
- Pastera amb portes per davant
- Mitja pastera, sense la part superior
- Pastera petita, caixa rectangular de parets inclinades
Sedàs o garbell: porgador de malla molt fina que serveix per separar la farina de la clofolla o pells que envolten els cereals després de la molta.
Cernador: bastiment de fusta damunt el qual es feia anar i venir a la pastera el sedàs o garbell, de diferents mides de forat.
Gibrell: per a pastar la farina i obtenir la massa. Es feia la massa un dia abans d’elaborar els pans.
Pales: estri de fusta emprat per a enfornar i desenfornar peces de pa, crues i cuites respectivament.
Tallant: eina per tallar el pa.
