Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
A inicis del segle XX es comencen a aplicar mesures i recomanacions sanitàries a la llet i el consum entre la població general augmenta de manera important.
Al Prat, es produïa llet fresca per abastir el municipi i la ciutat de Barcelona en vaqueries petites o mitjanes (de tres a vint vaques) i en grans explotacions ramaderes com la Colònia Casanovas i la Granja la Ricarda.
La Colònia Casanovas, creada el darrer quart del segle XIX per Jaume Casanovas i Parellada, fill del Prat i enriquit a Cuba, estava situada en terrenys ocupats avui per l’aeroport. Va ser una explotació agropecuària modèlica, famosa a tot l’Estat, i posseïa centenars de vaques lleteres de pura raça holandesa, porcs, bestiar boví de recria, cavalls de tir, bous per llaurar i aus de corral.
Al seu torn, la Granja la Ricarda va ser construïda per l'industrial tèxtil Manuel Bertrand i Salsas entre 1909 i 1911 i va arribar a ser la granja lletera més important de Catalunya. Capdavantera en l’adopció de mesures higièniques i el control de qualitat, disposava de més de setanta vaques suïsses i holandeses amb una producció de 1.500 litres de llet diaris.
Es calcula que el 1917 al Prat hi havia 1.500 vaques de llet. Per a l’alimentació d’aquest bestiar, fou molt important el conreu d’alfals i farratges d’hivern, com civada, sorgo, pastanagues i naps, que s’acostumava a fer en les terres de menor qualitat, ja que les millors es reservaven als conreus d’horta.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
