Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
El baster, dit també guarnicioner, era l'artesà que treballava el cuir per confeccionar guarniments per a animals de peu rodó, tant d’arrossegament i tir, com per a carruatges. També s’encarregava de reparar els guarniments que es feien malbé i de confeccionar veles per a tartanes i carros.
Utilitzaven materials diversos per fer les diferents feines de l’ofici: pell de boví, ovella o cavall per als revestiments, i palla llarga, llana d’ovella, pèl de cabra i crin de cavall per al farciment. També feien servir la fusta com a material de base, cànem per fer cordes, i claus, tatxes, picarols i campanetes per als guarniments.
Els guarniments més comuns per enganxar els animals al carro són els bridons, els collars catalans, el selló, la retranga, les regnes, els jocs de tirants de traginer, les esmorralles, les mosquiteres i guardapols.
Al llarg del segle XX, la demanda de guarniments, va anar disminuint i la majoria de basters combinaven l’ofici amb el de matalasser. El domini de l’ofici era transmès majoritàriament de pares a fills o també en alguns casos a algun treballador que s’iniciava com a aprenent i arribava a oficial i es feia càrrec del negoci.
Imatge 1: Els darrers basters del Prat els trobem situats al carrer de Ferran Puig 54: la Guarnicioneria Casimiro Batalla, que a partir dels anys 50 va passar a ser la Colchonería y Guarnicioneria a mans de l’oficial Sr. Wladimiro Sánchez.
Imatge 2: Els pagesos solien pagar les feines del baster un o dos cops l’any. Al carrer Casanovas 20 hi havia la guarnicioneria de la família Ràfols, que es va mantenir durant dues generacions. El darrer baster va ser Josep M. Ràfols Ribas, junt amb el seu oficial Sr. Lluís Rocaballera.
Imatge 3: Vocabulari dels Basters. de Bruch i Salada, M. Lluïsa; Plaza i Arqué, Júlia. Editorial Carrutxa, Reus, abril 1988
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
