Les moles o rodes d’esmolar han estat essencials en el dia a dia dels pagesos, ja que permetien mantenir les eines en perfecte estat tant per al treball de la terra com per a la vida quotidiana.
Les moles solen dur un disc o roda de pedra de gres vermell procedent de les pedreres de Cervelló i Vallirana que es fa girar a mà mitjançant una maneta, això fa que la pedra fregui la fulla de l’eina que recobra les condicions òptimes per al seu ús. Una variant d’aquestes màquines d’esmolar són les impulsades amb el peu. El moviment es fa mitjançant un pedal que permet tenir lliure les dues mans, molt útil per esmolar falçs o destrals.
D’altra banda, picar la dalla servia per corregir les rebaves del tall produïdes pel frec amb la terra i les pedres.
Per tornar a restaurar el tall de la dalla s’ha de picar amb un martell especial damunt d’una petita enclusa i després s’ha d’esmolar amb la pedra d’esmeril. Aquest procés requereix paciència i destresa, ja que cal mantenir un angle constant perquè el tall sigui perfecte i eficaç. L’ús adequat de l’enclusa i la força del martell eren habilitats que es transmetien de generació en generació.
Molts camps del Prat es van dedicar al conreu de farratges per a les vaqueries del Prat i de Barcelona. L’ofici de segador o dallador era reconegut en la vida pagesa. La jornada començava amb la sortida de sol, requeria un bon estat físic i una gran destresa, i per descomptat conèixer la tasca de picar la dalla i esmolar-la, ja que s’havia de fer a diari.
Imatge: Picant la dalla de segar