Història
50 fires i una ciutat: com hem crescut plegats!
En aquest espai us oferim un viatge a través de les cinc dècades de trajectòria en què la Fira, la ciutat i la seva comunitat, hem crescut de la mà.
Allò que va començar com una petita exposició avícola sota els porxos de la Torre Balcells s’ha convertit avui, a la Granja de la Ricarda, en una gran cita ciutadana i un aparador excepcional del Prat i de la seva rica i intensa vida associativa; de la seva realitat industrial i comercial; de la seva oferta culinària i turística; i de la seva realitat agrícola.
La Fira ha esdevingut, en definitiva, la gran cita d’hivern del Prat d’avui, una ciutat feta a ella mateixa, que construeix amb orgull el Prat del futur.
Per molts anys, potablaves!
“De gallinas, pollos, capones y ánades hay grande abundància, buena porción de pavos, pocas ocàs i conejos caseros. Y de dichos animales se hace cel comercio casi enteramente en Barcelona”.
Rector Joan Mestres, en resposta al qüestionari de Francisco de Zamora, 1789
Qui no ha gaudit observant la majestuositat d’un pollastre Pota Blava, el seu plomatge, les seves potes de color pissarra, el seu caminar? Ara bé...
Com ha arribat a ser qui és?
- S. XVI: l’aviram ja és un element indispensable a les masies del Delta. Els masovers entreguen als amos galls, gallines i ous en dates assenyalades, tal com relata Jaume Codina al seu llibre La gent del fang.
- Finals del s. XIX i inicis del XX: neix l’avicultura moderna i alguns dels seus impulsors, com Salvador Castelló (1863-1950), fixen les característiques de la Raça Prat.
- Primera meitat del s. XX: és l’època daurada de l’explotació dels pollastres de raça “catalana del Prat”. Es criaven arreu de l’Estat, a d’altres països europeus i, a partir del 1910, fins i tot a l’Argentina i l’Uruguai.
- 1932: obre la Granja Avícola Prat, la primera al Prat que cria aquesta au en gran quantitat. La posen en marxa el matrimoni de Josep Colominas Vergés i Rosa Álvarez. Tancaria poc després de la mort de Josep Colominas, el 1961.
Sabies que...
- Al Río de la Plata es van arribar a censar 8.000 gallines de Raça Prat! Van ser-hi tan importants que els avicultors argentins proposaven, el 1928, que la raça “catalana del Prat” es podria ben bé dir “catalana de la Plata”.
- L’actual barri de la Granja es diu així perquè és on van allotjar-hi la instal·lació.
- Sense les dones, no hi ha preservació. Eren des de sempre les dones les que tenien cura d’un aviram que proporcionava alimentació a la casa i petits ingressos a les seves famílies humils. “És, diríem, la contribució femenina directa i activa al negoci familiar en forma de sobreplús. La mestressa, en efecte, ho porta personalment en molts casos”, relata Jaume Codina.
A continuació, de dalt a baix i d'esquerra a dreta, us descrivim quatre imatges rellevants d'aquest període que podeu veure a sota:
Reportatge dedicat als pollastres de raça “catalana del Prat” a la revista argentina Caras y Caretas (imatge del fons Colominas de l’arxiu municipal).
Una dona pratenca, Ramona Balcells Escala de Cal Ferrer, té cura de l’aviram al pati de casa seva, cap als anys setanta (imatge cedida per la família Grustan).
Imatge aèria de la Granja Avícola Prat, a la zona on actualment hi ha el barri de la Granja.
Treballadores a la Granja Avícola Prat.
“Al Prat, les fires avícoles no són cosa d’avui, ni d’ahir, sinó més aviat d’abans d’ahir.”
Rosa Álvarez
La fira arriba a les 50 edicions, però en realitat els seus orígens es remunten més d’un segle enrere, a l’època del naixement de l’avicultura moderna.
El febrer del 1921 el Prat va acollir el primer concurs d’animals de corral. L’impulsà la Mancomunitat en el marc de les polítiques agràries que promovia el primer ens d’autogovern de la Catalunya contemporània. La Generalitat republicana va prosseguir la iniciativa de la Mancomunitat i va promoure un certamen de raça Prat obert a tots els pobles del Pla de Barcelona i el Baix Llobregat que es va celebrar a la nostra ciutat. El 1941 va tenir lloc una fira avícola en el marc de la Festa Major amb el títol “Primera Exposición de Raza Prat”. Per això la del 1975 es compta com a “segona”.
Sabies que...
- Els pollastres i les gallines del Prat van estar presents a l’Exposició de Barcelona del 1899 i l’Expo Universal de París del 1900.
A continuació, de dalt a baix i d'esquerra a dreta, us descrivim tres imatges rellevants d'aquest període que podeu veure a sota:
Cartell del concurs d’aus de corral organitzat el febrero del 1921 per la Mancomunitat al Prat. Reproducció de l’original conservat per Amics del Prat.
El concurs d’aus de corral organitzat per la Mancomunitat a la plaça de la Vila el febrer 1921, i recollit a la revista d’Ací i d’allà (març del 1921).
Medalla obtinguda amb les seves gallines per l’avicultor Josep Colominas a l’exposició universal de Barcelona del 1929 (imatge del fons Colominas a l’arxiu municipal).
Als anys setanta, tancada la Granja Avícola Prat i lluny de la producció industrial, els pollastres de Raça Prat subsistien als corrals de les masies i als patis de les cases vinculades al camp. Persones com Rosa Álvarez, Enric Corominas, Enric Castelló o Roman Farreras treballaven per la seva preservació.
El 14 de desembre del 1975 l’Ajuntament organitzà el “Segon Concurs Exposició de raça catalana d’El Prat”, als porxos del Casal Municipal de Cultura. S’emmarcà en el programa de Nadal de la ciutat i buscava “recordar la tradició avícola d’El Prat”, “per fer-ne possible la continuïtat, si no en l’aspecte industrial, almenys en el petit cultiu familiar”.
El model d’avui comença aquí
L’any següent, la tercera edició de la fira adquireix ja personalitat pròpia: s’edita el primer cartell, se suma la primera edició de la mostra d’agricultura i comerç, i s’acompanya l’exposició avícola d’un programa d’activitats, com un festival folk, projeccions de cinema amateur o una conferència, a la qual s’aniran sumant en els anys següents exposicions de pintura, ballades de sardanes... Aquesta fira carregada d’activitats ja comença a resultar familiar, oi?
Sabies que...
- A moltes persones, recent arribades a la ciutat, els cants dels galls que se sentien dins del nucli urbà els recordaven als seus pobles d’origen.
A continuació, de dalt a baix i d'esquerra a dreta, us descrivim tres imatges rellevants d'aquest període que podeu veure a sota:
Gàbies d’aviram a la plaça de Pau Casals, amb els porxos de la Torre Balcells al fons, a les fires avícoles del 1975 i 1976.
Imatge d’un fira avícola dels anys setanta a la plaça de Pau Casals.
Quan tot estava per fer
El 1979 es constitueixen els primers ajuntaments democràtics després de la república, que han d’equipar i millorar unes ciutats que creixen de forma desendreçada i dinamitzar la seva vida associativa i comunitària. El Prat, a més, ha de fer front a amenaces al seu entorn agrícola i natural.
En aquest context, la fira esdevé una ocasió anual per mostrar i posar en valor aquest patrimoni. “Tots els qui col·laborem en aquesta Fira, Institucions, Entitats, particulars i, en general, tot el poble d’El Prat, hem d’ésser conscients que per defensar la nostra integritat territorial, la nostra identitat i personalitat com a poble, haurem de demostrar, una vegada més, que som posseïdors en abundància d’aquestes virtuts de valor, fermesa i decisió del nostre Gall Pota Blava. També nosaltres ens posem fets uns galls quan convé”, escriu l’alcalde Antonio Martín en la presentació de la 7ena edició, el 1980.
Mmm... la gastronomia entra per la porta gran
Aquestes fires reflecteixen l’intent d’impulsar la comercialització del Pota Blava. Des del 1984 s’hi poden comprar pollets i encarregar pollastres i capons, el 1986 s’hi instal·la un estand de degustació, i els programes de fira incorporen receptes i llistats de restaurants que inclouen els Pota Blava en les seves cartes.
En paral·lel, el 1985 es funda l’Associació de Criadors i Criadores de la Raça Prat sota la presidència de Rosa Álvarez, que aquell any és nomenada filla adoptiva del Prat.
Sabies que...
- El 1987 la Generalitat atorga la Denominació de Qualitat Pollastre i Capó de la Raça Prat, que als anys noranta esdevindrà el primer d’Espanya a obtenir la Indicació Geogràfica Protegida de la UE.
A continuació, de dalt a baix i d'esquerra a dreta, us descrivim vuit imatges rellevants d'aquest període que podeu veure a sota:
Estand de l’Associació de Criadors de la Raça Prat, en una fira de mitjan dels vuitanta.
Rosa Álvarez, amb l’alcalde Lluís Tejedor, en la inauguració de la 12a Fira, del 1985. Álvarez, membre dels jurats de la fira des del 1975 fins al 1993, acostumava a apropar el seu bastó a les aus perquè aquestes s’estarrufessin i mostressin la seva majestuositat.
El president de la Generalitat, Jordi Pujol, entrega un guardó de l’11a fira, del 1984, acompanyat per l’alcalde Lluís Tejedor.
Aspectes de les fires dels anys vuitanta. De dalt a baix, inauguració de l’exposició de dibuix i pintura (1984), ‘Ball potablava’ al teatre l’Artesà (1984), mostra agrícola i ramadera (1987), exposició de canaricultura (1987), i ballada de sardanes (1988).
“No em cansaré de recordar que al Prat – a 10 km de la plaça de Catalunya de Barcelona- encara tenim sòl agrícola i volem conservar-lo, perquè volem un creixement coherent amb el model de ciutat que defensem. Un creixement que no ens faci oblidar el cant del gall”.
Lluís Tejedor
A més a més de convertir-se en el gran aparador anual del pollastre de Raça Prat, la fira avícola va esdevenir cada cop més “la Festa major d’hivern” del Prat, com la presenten molts programes.
El 1988 s’hi incorpora la primera edició de la Mostra Comercial, impulsada amb la col·laboració de la Unió de Botiguers.
L’encaix d’una cita d’èxit
La fira creix i no només ocupa la plaça de Pau Casals, sinó cada cop més trams de l’Avinguda Verge de Montserrat. Ja és tan gran que el 1989 cal traslladar-la. Les diverses ubicacions de la fira reflecteixen el desenvolupament urbà del Prat: primer s’instal·la al solar on més tard s’erigirà el CAP Ramona Via, després es trasllada una mica més a l’est, prop del CEM Estruch. A les seves pistes s’entreguen als anys noranta els premis del concurs avícola! Des del 1999 la fira es munta a l’aparcament provisional de Cal Gana.
Allà té lloc, el 2003, la primera Mostra d’Entitats. Des d’un primer moment i fins a la seva edició actual, la 21a, la mostra acull desenes d’entitats esportives, veïnals, educatives, culturals i de tota mena de la ciutat i s’acompanya d’un nodrit programa d’actes.
La Ricarda, un salt endavant
En la 44a edició, el 2017, la fira s’instal·la a la seva ubicació actual, la Granja de la Ricarda. Un espai que, en els propers anys, està cridat a esdevenir en els propers anys el centre d’interpretació de la ciutat, la seva comunitat i el seu territori, l’evolució dels quals en les darrers cinc dècades ha reflectit la fira.
La fira durant la covid
La 47a fira, l’any 2020, va haver de ser totalment virtual a causa de l’epidèmia de la covid. En un moment en què la trobada física era impossible, els i les criadores de pollastres pota blava i les persones que participen a la Mostra d’Entitats van fer un homenatge a la ciutat retratant-se amb els pollastres. L’any següent, la fira va recuperar la presencialitat amb un record de totes les persones que van morir durant la pandèmia amb l’exposició ‘Hores tristes de Prat’.
A continuació, de dalt a baix i d'esquerra a dreta, us descrivim imatges rellevants d'aquest període que podeu veure a sota:
Imatges de les fires dels anys vuitanta a l’Avinguda, que acollia la mostra artesanal.
Primera edició de la mostra comercial, encara a l’Avinguda Verge de Montserrat, a la 15a fira del 1988.
La 16a fira, del 1989, al seu nou emplaçament al solar que avui ocupa el CAP Ramona Via. Al fons, l’IES Salvador Dalí en construcció. La Capsa encara no existia.
Fira del 1996 al voltant de l’Estruch.
Primera fira a Cal Gana, el 1999.
Aspectes de la fira dels anys noranta (de dalt a baix i d’esquerra a dreta, treballadores de l’espai gastronòmic (1998), concurs de tir al descampat que llavors hi havia davant de l’escola Charles Darwin (1992), incubadora de pollets (1998), mostra ramadera (1995), i representació agrícola amb un Cobi (1991)).
Imatges de la darrera edició de la fira avícola, el 2022.
Lones de la 47a fira avícola, que no va poder ser presencial i es va convertir en un homenatge a la comunitat potablava.
“Para los barceloneses de mi promoción, El Prat todavía evoca el imaginario del huerto y comer cosas cultivadas en el Prat fue práctica azarosa en nuestra infancia sometida al plato úinico y al racionamiento. Pero sabíamos que allí estaba el Prat suministrando maravillas del espíritu y en cambio ahora imaginamos esa zona inmediata como un territorio constantemente agredido por la modernidad y amenazado por la especulación. Si el Prat pudiera estar en peligro, en cambio El Pollo del Prat goza de buena salud y representa el derecho a la singularidad, a la diferencia.”
Manuel Vázquez Montalbán, 1999
Si la Fira ha esdevingut molt més que una exposició avícola i avui és una gran trobada ciutadana, el pollastre Pota Blava s’ha convertit en molt més que una au: avui és la icona per excel·lència de la ciutat. Bona mostra d’això són, per exemple, els adhesius que identifiquen els vehicles de molts i moltes pratenques amb la característica silueta del pollastre, que inspira també el cartell de la 50a edició de la fira.
Adopcions espontànies i aparicions sobtades
Aquesta identificació de la ciutat amb el Pota Blava va créixer de forma paral·lela a la fira i la van promoure moltes entitats que van adoptar aquest pollastre en els seus logos i emblemes i en el seu imaginari. Només cal recordar la pota blava que treu el cap de la cistella de la geganta Paulina, estrenada el 1981, i la gran bèstia de foc de la ciutat, el Pollo, que la Colla de Diables del Prat van batejar a la Festa Major del 1991.
Recordes quan...
- El 2009, van aparèixer als carrers de la ciutat nombrosos pollastres decorats per diversos artistes locals. Es tractava de l’exposició Gallum Gallum. Aquella experiència va quedar recollida al documental de Sergi Sandúa que pots veure aquí.
A continuació, us descrivim dues imatges rellevants d'aquest període que podeu veure a sota:
El ‘Pollo’ dona la benvinguda als i les visitants de la fira, el 1995.
Els gegants Pere i Paulina, recent estrenats, a la 7a fira, del 1980. Enmig, sostenint un pollastre, Ramon Farreras, molt implicat en la recuperació del potablava i de la fira.
Una fira que mira al futur
Avui, quan celebra la seva 50ena edició, la fira és un esdeveniment consolidat, un gran aparador d’una ciutat, el Prat, orgullosa del que ha construït en les darreres dècades. La fira reflecteix la seva vida associativa, a través de la Mostra d’Entitats; la seva realitat industrial i comercial, a través del pavelló econòmic; la seva oferta culinària i turística, que s’aplega als pavellons gastronòmic i de vins; i la seva realitat agrícola i del pollastre Pota Blava, a través del pavelló avícola, on tot va començar.
Per la seva banda el pollastre Pota Blava encara alguns dels reptes que han abordat els impulsors de la fira en les darreres dècades, com són la promoció del seu consum, també de forma desestacionalitzada, i garantir el relleu generacional dels i les seves criadores.
Per assolir aquests objectius, actualment criadors i criadores, professionals de l’agricultura i Ajuntament, a través de les regidories de Promoció de la Ciutat i d’Agricultura, treballen en diversos camps. Per exemple, en modernitzar i seguir promovent la granja Avícola Torres, l’únic centre de producció de pollastres Pota Blava amb fins comercials, fundada a inicis d’aquest segle i propietat municipal des del 2015. També en l’impuls de nous espais comunitaris que promoguin la criança d’aviram de Raça Prat i el seu coneixement per part de la ciutadania.
I finalment, impulsant en els propers mesos la creació d’una Fundació Pota Blava, oberta a la participació d'actors diversos de la ciutat, des de restauradors i pagesia fins a entitats i persones particulars, per seguir promovent i projectant al futur el pollastre Pota Blava, el pollastre del Prat.
