Entrevista a Maite Travé

“M’ha inspirat que cada any “rendim culte” al Pota Blava, com si fos un tòtem”

Maite Travé és una artista visual pratenca, educadora en art i artterapèuta, que fa classes a l’Escola d’Arts Visuals de la nostra ciutat. Es va formar a Belles Arts a la UB i posteriorment com a artterapeuta, interessada per la dimensió transformadora de l’art. A través de la seva obra busca anar a l’essència de la creació, explorant el llenguatge contemporani i la seva vessant màgica. Molt d’això es pot palpar en el cartell que ha fet per aquesta fira avícola, la 51ena.

Quan parles del teu art, com et posiciones?

Per mi l’art és un camí d’autoconeixement i de coneixement dels altres, de connexió amb la pròpia humanitat. Un mitjà molt valuós per a reflexionar, qüestionar i experimentar la llibertat. Un mitjà de comunicació, sanador, transformador i espiritual.

Em permet crear nous imaginaris a partir dels símbols i els arquetips presents en l’inconscient individual i col·lectiu des del llenguatge contemporani.

Quina és la teva relació artística amb el teu lloc al món? El Prat t’inspira?

Estic connectada a l’Escola d’Arts visuals, durant la infància com a alumne, i des de fa anys com a educadora. Contribueixo amb l’equip a posar en valor les diverses disciplines i el llenguatges artístics entre la ciutadania. I com artista he generat sinergies amb artistes de la ciutat, professionals i d’amistat, treballant conjuntament en diversos projectes. Del Prat m’inspiren aquestes persones creadores, que transformen i milloren la nostra ciutat.

Després de 50 cartells, el pollastre Pota Blava no deixa d’inspirar i cada artista ens descobreix una dimensió nova d’aquesta icona... En aquesta 51ena edició, tu ens ofereixes una imatge trencadora del mateix... Com ha estat, treballar aquesta au artísticament?

El meu objectiu no ha estat ser trencadora, si no ser honesta amb la meva manera de crear. Parteixo del concepte, seguint el meu procés de creació genuí. El meu punt de partida no és l'estètica, ni la tècnica, si no ser fidel a la idea primigènia, depurant fins arribar a l’essència formal condensadora del missatge.

El repte d’inici era traslladar la meva manera de fer, el meu llenguatge artístic contemporani (objectes, art tèxtil, performance, instal·lació o videocreació) al procés gràfic d’obtenció de les imatges digitals. El meu llenguatge artístic, i aquestes imatges sí mantenen el mateix fil conceptual i simbòlic, i és per això que aquest projecte gràfic és coherent amb el meu procés artístic.

Atorgar a la raça Pota Blava la categoria de “tòtem” ha estat el detonant.

És una obra simbòlica... Què t’ha inspirat a l’hora de fer-la?

M’han inspirat totes les pràctiques socials, polítiques i culturals al voltant d’aquesta au, a la que “rendim culte” anualment i ens apropiem dels seus atributs per a conformar una identitat col·lectiva. Això vol dir “tótem”.

Les plomes són l’emblema i simbolitzen l’energia del propi animal, encarnant el tòtem, les seves qualitats i propietats protectores.  Eleva al sagrat la raça Pota Blava.

És una obra simbòlica perquè mitjançant la geometria sagrada, les plomes i el color, he creat tres imatges que condensen la informació essencial de cada àmbit de la Fira: el cercle de plomes del gall, representa allò cíclic, l’inici a noves oportunitats, el Sol; el quadrat de plomes de pollet, representa l’estabilitat de l’esperit associatiu tant arrelat a la ciutat; el triangle de plomes de gallina representa la nutrició i la gastronomia, que des d’una mirada alquímica és la transformació dels productes en elaboracions gastronòmiques.

Encara que no coneguis els referents, el símbol o l'arquetip t’arriba perquè ja pertany a l'inconscient col·lectiu.