Entrevista a Cristina BanBan, dissenyadora de la imatge de la Fira Avícola i Mostra d'Entitats
La imatge de la Fira Avícola i de la Mostra d’Entitats d’enguany és obra de Cristina BanBan, una jove pratenca que viu a Londres des de fa 4 anys, on desenvolupa una interessant i fructífera activitat artística. Recentment ha guanyat el premi "Hackney WickEd Art Prize", que reconeix la seva pràctica d'entre una selecció d'artistes amb base a l'East End. Ha exposat en diferents localitzacions de la capital britànica i actualment prepara la seva exposició individual compaginant altres encàrrecs com a il·lustradora.
La Cristina ha desenvolupat un llenguatge pictòric amb el qual representa situacions quotidianes i escenaris de carrer que actuen com a retrat de la societat on viu. La seva obra es caracteritza per pinzellades enèrgiques, la densitat de l'acrílic, els colors saturats i forts contrastos.
Què has volgut representar en la creació de la imatge de la Fira Avícola? I de la Mostra d'Entitats?
He volgut crear una imatge diferent, incloent altres elements que acompanyen la figura principal del gall. Per a mi, el bol té un significat de símbol personal, com allò que recull tradició, memòries i les arrels del poble. He tingut molta llibertat en aquest encàrrec, així que he explotat les opcions de color al màxim. Per al cartell de la Mostra d’Entitats era convenient aportar a la imatge un aire més humà, social, i per això he utilitzat els personatges sortint del gerro i ben acompanyats d'una bonica escarxofa.
Què representa per a tu fer aquesta imatge de la Fira Avícola?
Ha estat un orgull haver tingut l'oportunitat de crear aquesta imatge tan emblemàtica de la ciutat, una ciutat que enyoro molt, on he crescut i m'he format com a artista.
Com definiries el teu estil o estils?
Crec que quan parlo d'estil, referint-me a la meu treball, adquireix un estat "orgànic", ja que varia depenent de diferents factors. La meva pintura va canviar notablement desprès de mudar-me a l'estudi on estic ara. L'espai i l'ambient han transformat la meva forma de pintar en una manera més lliure i desenfadada. Pel que fa a la meva obra gràfica o destinada a un determinat encàrrec o client, em centro en el projecte i en els resultats que he d'aconseguir i això canvia de manera natural la forma o estil del treball.
Per què vas marxar a Londres? Quina relació segueixes tenint amb el Prat?
Vaig marxar seguint un sentiment que em va sorgir, com a necessitat de canvi, i per aprendre l'idioma. Vaig pensar que això ajudaria –i ho ha fet– a madurar la meva feina com a artista. No em vaig fixar temps, tampoc vaig pensar si això seria una estada permanent, però aquí m'he quedat! (o almenys de moment).