La Karla Silva té 30 anys, i porta un any fent de voluntària al projecte LECXIT per la millora de la comprensió lectora dels infants.
El programa LECXIT està impulsat per la Fundació Jaume Bofill i el Departament d'Ensenyament, que pretén demostrar que l'impuls de la comprensió lectora comporta una millora en l'educació dels infants. El LECXIT creix al Prat de Llobregat des de fa vuit cursos, gràcies a la implicació dels departaments d’Educació i Ciutadania (Punt de Voluntariat) i la seva vinculació a l'àmbit lector del projecte IntersECCions, de l’Ajuntament del Prat.
LECXIT és un programa que té per objectiu incrementar l'èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora. La clau de LECXIT està en el treball de les persones voluntàries, que acompanyen els infants en la lectura, de forma lúdica i amena, amb una tutoria individual una hora per setmana en horari extraescolar.
La Karla va estar tot un curs apadrinant una nena una hora a la setmana amb qui treballaven de forma lúdica la comprensió lectora. Les sessions funcionaven de la manera com ens explica la Karla: ens reuníem mitja hora abans amb la meva apadrinada, i al principi ens presentàvem, ella escollia el conte que volia i després decidíem que volíem fer, si començava a llegir ella o ho feia jo. Els primers mesos si que vaig deixar que comencés a llegir ella i després jo perqè ella em corregís, perquè li explicava que jo també estava aprenent, a ella li feia molta gràcia quan li demanava recolzament quan no sabia alguna cosa.
I en aquest sentit fèiem dinàmiques de mímica per endevinar de què tractava el títol de la lectura, i fèiem sopes de lletres, jugàvem al penjat, fins i tot una vegada vam fer teatre. I el que si que es repetia moltes vegades era agafar paper i colors i fer una obra d'art que tingués relació amb la lectura, o amb alguna pàgina que ella hagués llegit.
En la seva experiència al LECXIT, la Karla va anar acumulant diferents experiències amb la seva apadrinada tal i com ens explica: La mímica! Es feia abans que el LECXIT, i la nena havia d'endevinar de què anava el llibre i si ho endevinaves repeties. Mai ens aborríem, ens passava el temps volant! Una vegada vaig portar galetes i no les volia compartir amb altres nens i nenes i tenia que mediar una mica, però mai passava res.
Jo m'estava amb la meva apadrinada, però també ajudava a la dinamitzadora en la gestió amb els altres nens i nenes quan a vegades faltava una persona voluntària.
Si, perquè és una cosa desinteressada, t'ha d'agradar molt tractar amb la gent, o fer-ho per a tu, per a descobrir-te a tu mateix, els teus puts forts i els teus punt dèbils.
Jo amb el LECXIT desconnectava i sortia renovada, em divertia molt.
Que s'arrisqui, però fent alguna cosa que li agradi, que el faci sentir còmode, per exemple, si li agrada el mar, que vagi a netejar platges; o com jo, que m'agraden els nens, el LECXIT em va fer sentir molt còmode.
Auto descobriment.
Construïm una societat millor a través del voluntariat!
Doneu suport al procés educatiu d’infants i preadolescents.
Espai d’informació i orientació per a entitats i ciutadania en matèria de voluntariat.