Daimon y la jodida lógica

DAIMON Y LA JODIDA LÓGICA, Matarile Teatro

El destí, la veu de la consciència, la intuïció, àngel o dimoni, el murmuri de la veu interior que deté o empeny. Presència oculta, imprevisible, que determina actes i decisions que no podem explicar racionalment. Podem donar-li una corporeïtat, una presència fosca o col·laboradora, imaginar-nos una figura que ens acompanya i que no sigui jo, i que el nostre jo quedi intacte, íntegre. Però a mi m'interessa més el daimon que també és jo, el nostre jo incomprensible, una part de nosaltres que connecta amb l'irracional, amb el misteri, amb allò fantàstic; una porta a l'extraordinari, al que ens salva, al sublim o a la bogeria. Diguem que aquesta dona no és feliç, no ho va ser. Diguem el que va ser trobat dins d'un armari, en el rober. Parlem de perruques convivint amb assajos de filosofia. Parlem esmorzars, cigarrets, mans, refugis, potser del gat, d'aquella veu; de les coses que importen.