Las tribulaciones de Virginia

Las tribulaciones de  Virginia

Hermanos Oligor

Quan comences alguna cosa creus que serà per sempre i a vegades no és així. Un dia la màgia com ve marxa... et desenamores...

És de nit, entres en una barraca en penombra, només hi caben 50 persones ben atapeïdes... màquines, llunes, autòmats, trens, elefants, ninots, tempestes, casetes, discoteques, estrelles fugaces, àngels, mars, casa de música, sirenes...tot fet de paper, filferro, desfets i retalls. El teatret fràgil dels Oligor es desfull a la llum d'una espelma d'aniversari, d'una llanterna amb la qual Valentín, en veu baixa, et porta al calaix on vas guardar el teu primer petó... et recordes?

Senen i Jomi, Hermanos Oligor, un dia decideixen tancar-se en un soterrani a construir mecanismes, joguines, invents, màquines, miniatures i autòmats. Això els serveix de refugi a una època difícil. Decideixen continuar jugant i al temps enfrontar-se a la pèrdua de la infància, la il·lusió, els somnis i l'amor. El seu univers decadent i entranyable comença a cridar l'atenció dels familiars, veïns i amics que s'endinsen en el soterrani. Es valen de cartó, filferro, objectes rebutjats i restes per a de manera intuïtiva fer créixer aquesta instal·lació mecànica. A ella es van adherint les seves pròpies experiències de vida. El procés dura gairebé quatre anys i genera aquest teatret mecànic-romàntic. Al final s'organitzaven funcions per a una dotzena d'espectadors en el propi soterrani i la veu va acabar arribant fins a professionals del teatre. Aquests portats per la màgia del treball els ajuden a convertir tot allò en una cosa desmuntable i transportable per a poder mostrar-ho en teatres i festivals. Las tribulaciones de Virginia, pur terrorisme sentimental.