Les dones hauríem de ser lliures no valentes

Reflexió feminista amb l'Alba Garcia Sánchez Secretària de Dones, Diversitats i Polítiques LGTBI i de Temps Socials-Laborals en CCOO Catalunya.

Ha estat directora del Programa de Seguretat contra la violència masclista del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya (2007-2010), cap de Gabinet de Presidència del Consell Comarcal del Garraf  i cap del Programa de la Dona de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

La violència masclista és una xacra que s’estén al llarg dels temps i travessa cultures, creences i societats provocant, lluny del que encara es pensa avui dia, patiment a les dones independentment del seu grup social, la religió que practiquin o no, el seu origen, la seva ideologia, la seva edat, la seva condició física o el seu nivell formatiu.

En l’espai públic hi ha vivències en masculí i en femení que determinen la percepció de seguretat, com moure’s amb llibertat i amb tranquil·litat per carrers, places i edificis públics, interpretacions diferents de l’espai, de la por i sobretot de la sensació de protecció en els espais públics i privats, sobre com vivim la seguretat amb un cos femení o masculí. No existeix una seguretat neutral i universal. Les experiències vitals, la subjectivitat, la sensació d’inseguretat són diferents per a dones i per a homes i aquest és un prisma que una política pública ha de tenir en compte.

Sabem  que gran part de la violència masclista es dóna en l’espai més íntim, el més proper, el de les relacions interpersonals. L’espai privat, doncs, perd absolutament la connotació de segur que hauria de tenir per transformar-se en l’espai més perillós, vulnerable, desprotegit, insegur i buit de drets per un sector important de la població femenina. 

 Els espais públics i privats, doncs, tenen en comú aspectes que vulneren els drets bàsics de les persones, amb la qual cosa el que hi succeeix tant en uns com en els altres, esdevé centre d’interès d’una política pública de seguretat.

La sensació de seguretat i d’inseguretat traspassa la clàssica dicotomia d’espai públic i espai privat, s’ha d’incorporar la dimensió de la violència masclista al bell mig de l’agenda pública: la violència masclista atenta contra drets bàsics de ciutadania, com el dret a la llibertat, la integritat física, la igualtat, la protecció, el dret a viure sense violència, d’una banda; i de l’altra, cal fer visible aquest fenomen, fer-lo públic, cal conèixer aquesta violència amb detall per poder plantejar actuacions encertades, eficaces i efectives adreçades a l’atenció i la protecció.

Per poder fer previsió de l'espai, us demanem que feu Inscripció.

Us hi esperem.