Poncia

Poncia

Text de Luis Luque amb Lolita Flores

(A partir de La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca)

Dins d'una tempesta de boira, Poncia, la criada de Bernarda Alba, resa per la mort de l’Adela. La casa s'ha sumit en una mar de silenci. Poncia parla sola i també amb elles, amb Bernarda Alba i les seves filles. Quan Miguel Narros era director del Teatro Español de Madrid va encarregar un nou muntatge de La Casa de Bernarda Alba al director José Carlos Plaza. Aquest va proposar a Lola Flores per al personatge de La Poncia. Lamentablement, per motius d'agenda, Lola no va poder fer el muntatge i es lamentava d'això en el programa La Clave de TVE. Al saber aquesta anécdota, el dramaturg Luis Luque va llegir l'obra de nou amb l’objectiu de descobrir si podia rescatar el personatge i fer una creació escènica a partir d'ell. “Vaig veure l'increïble material dramàtic que amagava Poncia i seguidament vaig cridar a Lolita Flores per a proposar-li que fes aquest personatge i que imaginés amb mi el que va passar en aquesta casa després de la mort d'Adela”.

Aquest text està escrit a partir de les intervencions del personatge de Poncia en l'obra de Federico García Lorca. En una profunda anàlisi del personatge, Luis Luque ha rescatat les intervencions de Poncia i les ha convertit en reflexió, soliloquis, diàlegs amb fantasmes i ombres. D'aquesta manera, s'il·lumina un nou mirar dins de la casa. En l'obra original assistim a una successió de fets que es desenvolupen en ordre cronològic. Aquí, en aquesta Poncia, no. Ella parla després del xoc produït pel suïcidi d'Adela. Tot passa després de la seva mort. Diu l’autor: “La llengua de Poncia es deslliga en un lloc i en un temps prohibits per a les paraules. Poncia ajusta comptes amb les habitants que sobreviuen dins de la casa. Descobrim la simpatia de Poncia per la més jove de les filles, la reivindica. “Ha mort una femella valenta”, diu, i es culpa a si mateixa de no haver fet més del que va fer.

Poncia sempre m'ha suggestionat com cap altre personatge dels quals habiten la casa de Bernarda Alba. Els personatges de les criades tanquen un enigma interessant: són testimonis dels avatars dels seus amos, coneixen la veritat de l'interior de les cases i posseeixen la filosofia oculta de les classes populars.

Escoltem la veu de la criada per a il·luminar els racons foscos de l'obra de Lorca. Poncia parla de suïcidi, llibertat, culpa, classe, educació i sexe. I ho parla amb tota la força d'una veu que ha estat maltractada i callada. L'ànima de "la Poncia" s'obre per a insistir en la necessitat de transferir als altres la idea d'estimar-nos en llibertat.