Preestrena del curtmetratge "Ay El Chacho Sí Que Sabe"

Un curtmetratge de ficció conceptual i dosis de surrealisme inspirat en l’Espanya profunda de començaments dels anys cinquanta al voltant d’una família que viu als afores d’un poble petit.

Dos dels fills de la família pateixen certa discapacitat intel·lectual, en Vicente i, sobretot, en Pedro, altrament anomenat Chacho. La filla gran, la María, se n’ha de fer càrrec i assegurar-se que treballin al camp per ajudar a costejar els estudis dels seus germans petits, internats en un col·legi. La filla petita, la Inés, és agraïda tot i que descuidada, com la seva mare, però la seva família només vol casar-la amb algun noi que la pugui mantenir.

Sols algunes de les frases i costums dels personatges d’en Pedro i en Vicente són verídiques, directament preses de fonts properes d’un poble del sud de Badajoz. El quadre familiar és un reflex d’un món masclista i d’aparences. L’àvia, que viu amb la família, és qui porta la veu cantant; la seva filla, l’Antònia, envejada pel seu atractiu, és massa ingènua i despistada com per poder posar ordre a casa seva. Al final, però, es produirà una revelació que farà que les coses canviïn. La història es reprodueix en un marc que pot ben bé representar la nostra societat, no obstant, la reproducció dels fets és purament fictícia i l’ambientació que es recrea és la d’un món oníric propi acompanyat d’imatges atapeïdes de poesia visual.

La història reivindica el paper de la dona per un costat i, per l’altre, també vol mostrar el procés de raonament pel qual es guien les persones amb discapacitat intel·lectual, evidenciant així que segueixen una lògica diferent per la seva manera de fer impulsiva i intermitent però que, al cap i a la fi, segueixen una “lògica”. D’aquesta manera s’entén el títol, Ay el Chacho... sí que sabe, que de cap manera pretén justificar la correcció o incorrecció de les accions dels personatges. Com a tota obra de ficció, els espectadors obtindran les seves pròpies interpretacions i conclusions, que poden ser tant variades com contradictòries.

Quelcom d’insòlit d’aquest curtmetratge és el fet que el fil conductor dels esdeveniments s’ha anat enfilant a partir d’una mena de “lògica de l’impuls” o intel·ligència dictada per l’inconscient. L’espectador es trobarà arrossegat per una sèrie de fets que s’aniran desencadenant seguint el procés de raonament d’aquests nois, com estant dins la seva ment.

Us imagineu veure el món a través de l’estat de pura ingenuïtat? Experimentar com allò que es mostra en aparença incoherent es fa coherent...

FITXA TÈCNICA

Repartiment

Montse Ribadellas, Carlos Reyes, Susana Campoy, Gerard Torres, Àngel Roldán, Esther Viladecàs, Carlota Escolano, Dani Morcillo, Pol Fabró, Josep Ferret, Helena Fructuoso, Maite Besora, Montse Gallego, Montse Sánchez, Marta López, Marta Casinos, Yolanda Domínguez, Juan Carlos Cortés, Benjamí Company, Banda Unió Filharmònica del Prat, Juan Manuel Ruiz, Enrique Mecinas, Daniel Piqué, Felipe Ruiz, Antonio Porcel, Juan José Bordes, Carlos Montero i Carlos Giménez.

Equip tècnic

Guió original i direcció: Rosa D. Leyva
Direcció artística: Berta Xirinachs
Banda sonora: Ricardo Boya
Director de fotografia: Xavier González Margalef
Cap de so: Albert Gay
Muntatge: Dani Arregui
Producció: Susana de la Mata 
Productora: Cosersinhilo Producciones S.L.