Presentació del llibre "Tan bonica i tirana", de Blanca Llum Vidal

Aquesta activitat forma part del cicle Primavera de Llibres i Lletres.

La poeta Blanca Llum Vidal ens visita per parlar sobre el seu darrer poemari, Tan bonica i tirana, Premi Carles Riba 2024.

Tan bonica i tirana és un llibre de capes. La primera i visible: un amor desbocat d’intensitat hiperbòlica que es diu amb un ritme nerviós, amb una llengua subordinada i amb uns poemes en prosa contundents i enigmàtics, a vegades barrocs i a vegades directes. Després, sense jerarquia possible, el llibre és això: una reflexió sobre la malaltia invisible (la del cap que col·lapsa i la del cor destruït); un agraïment poliamorós a l’amistat que fa el món menys cruel i més just; una història en què es parla de cultura i d’humans a través d’animals i a través de la terra; un viatge pel roig, per la justícia social i l’esquerra; i, finalment, la sospita convençuda i constant que allò que pot explicar l’existència complexa, la revolució de la identitat i els conceptes i la concreció de les coses és el desig, un moviment que en el llibre de Blanca Llum Vidal és contradictori i salvatge, emancipador i despietat, d’una ambigüitat radical, tan transparent com obscur, tan bonic com tirà.

Blanca Llum Vidal (1986) va néixer a Barcelona. Ha estudiat Treball Social, Filologia Catalana i un Màster de Pensament Contemporani (amb una tesina sobre la trobada entre el pensament de Blanchot i Lévinas dirigida per Josep Maria Esquirol). Ha traduït, amb Arnau Pons, El dolor, de Marguerite Duras i, de la mateixa autora, ha traduït Écrire en solitari. Ha editat la poesia d’Àngel Guimerà, les cartes d’exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià, els contes de Víctor Català, les Dues Catalunyes: jocfloralescos i xarons d’Àngel Carmona i, entre d’altres, el llibre que va acompanyar l’exposició Francesc Tosquelles o el catàleg Agnès Varda que es va presentar al CCCB. Ha tingut cura d’una antologia de l’assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha recitat arreu dels Països Catalans i de l’Estat, a Ucraïna, a Santiago de Xile, a Buenos Aires i a Mèxic. Ha escrit sobre March, Blanchot, Kafka, Rodoreda, Arendt, Hersch, Català i Duras, entre d’altres. Ha estat jurat del Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés i del Premi Mallorca de Poesia i actualment ho és del jurat del Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana i del Premi Maria-Mercè Marçal de poesia. La seva obra ha format part de llibres col·lectius com ara Pedra foguera, Decir mi nombre (muestra de poetes contemporáneas desde el entorno digital) o Women Writers in Catalan. El 2023 va publicar una antologia de la seva obra a Textos Sentido Edição & Letras, traduïda al portuguès per Àlex Tarradellas, i actualment es prepara una antologia de la seva obra traduïda a l’italià per Marcelo Belotti i una al castellà traduïda per Unai Velasco. Fa correccions per a diverses entitats i editorials. Ha escrit articles al Quadern d’El País, al diari de política i cultura El Temps i ara ho fa regularment al digital Catorze. Ha pujat a l’escenari amb Maria Callís per representar La Infanticida de Víctor Català i amb la clàssica i el postrock de Los Sara Fontán. Ha estat convidada a la Feria del Libro de Buenos Aires i de Guadalajara (Mèxic). Ha publicat La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula (crònica d’un viatge a la Guaiana francesa), Aquest amor que no és u / Este amor que no es uno (amb traducció de Berta García Faet), Amor a la brega, La princesa sou Vós / La princesa sois Vos (amb traducció d’Unai Velasco), Llegir petit i escriure sobre literatura i amor, No cometràs adulteri i Tan bonica i tirana (Premi Carles Riba 2024).

Fotografia Blanca Llum Vidal: ©David Ruano