Cicle: El nazisme i els camps nazis
Cicle de xerrades i taula de debat al voltant del nazisme, els camps de concentració i extermini i les víctimes pratenques. Les conferències han estat conduïdes per especialistes en la matèria.
Les sessions han estat el 8, 14, 16, 21 i 28 de novembre de 2022
Les activitats han estat organitzades per la Regidoria de Memòria Democràtica i l’Arxiu Municipal, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
8 | 11 19 h
Sala d'actes Cèntric Espai Cultural
El nazisme, contextualització i visió general a càrrec de Marició Janué i Miret, professora agregada al Departament d’Humanitats de la UPF.
Entre totes les experiències històriques del segle XX, n’hi ha una que ha tenyit de manera única l’autopercepció dels alemanys, la percepció que en tenen els altres, i fins i tot la interpretació de la modernitat occidental: el nacionalsocialisme i l’Holocaust. Encara avui, la realitat d’aquells fets desafia arreu la capacitat de comprensió. Quines van ser les precondicions del nacionalsocialisme? Per què va fracassar la República de Weimar i qui va votar per Hitler? Com es pot definir la naturalesa del nazisme: un feixisme, un hitlerisme? El nazisme i l’Holocaust només es podien donar en el context d’una societat com l’alemanya? Quin va ser l’abast real de la resistència? La postguerra va marcar un nou inici capaç de resistir l’auge dels neonazismes? Al seminari presentarem i contextualitzarem aquestes qüestions.
Fotografia de Bundesarchiv, B 145 Bild-P054320 / Weinrother, Carl / CC-BY-SA 3.0, CC BY-SA 3.0 de, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=5474888
14 | 11 19 h
Sala d'actes Cèntric Espai Cultural
Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945) , a càrrec de Francesc Vilanova.
Francesc Vilanova, professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer. Ha publicat, entre d’altres llibres, La Barcelona franquista i l’Europa totalitària (1936-1945). I és coautor amb Mireia Capdevila del llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945).
Entre 1939 i 1945 la presència de representants de l’Alemanya nazi a la Catalunya de la postguerra va ser reiterada. El règim franquista, malgrat la seva neutralitat oficial en la guerra europea, va tenir un gran interès a mostrar la seva coincidència ideològica i política amb les dictadures de Hitler i de Mussolini en l’intent de construir una “Nova Europa” totalitària. Les visites del cap de les SS, Heinrich Himmler, i del gendre de Mussolini, el comte Ciano, van ser els moments més destacats d’aquesta presència dels “amics” nazi-feixistes. Al costat d’aquests dos episodis, però, trobem un entramat de visites diplomàtiques, militars i acadèmiques i tot un seguit d’esdeveniments socials i culturals, centrats sobretot a la ciutat de Barcelona, que van comptar amb el suport i complicitat de les autoritats franquistes locals.
16 | 11 19:30 h
Cinema Capri
Cine club: The Auschwitz report (El informe Auschwitz), de Peter Bebjak
La història real de Freddy i Valter, dos jueus eslovacs que van aconseguir escapar d’Auschwitz i del seu esforç per donar testimoni de l’horror que s’estava vivint en els camps nazis.
V.O.S.E.
21 | 11 19 h
Sala d'actes Cèntric Espai Cultural
Taula rodona. Camps de concentració i d’extermini: estat de la qüestió i reivindicació de la memòria històrica
Participants :
Josep Maria Solé i Sabaté. Catedràtic en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona.
Associació Amical de Mauthausen, amb Rosa Toran, historiadora i membre de l'associació.
L’Amical de Ravensbrück, amb Elisenda Belenguer, historiadora i vocal de l’associació.
Anabel Carballo, responsable de l'Àrea d'Europa de la FAGiC i doctoranda d'Història amb una tesi sobre el Genocidi nazi del Poble Gitano.
Moderadora: Vanessa Martín
Una taula rodona per reflexionar sobre l’estat actual de la recerca i la tasca duta a terme per algunes entitats amb relació a la investigació i la reivindicació de la memòria històrica. Per això, comptarem amb la presència del Catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Solé i Sabaté; la historiadora Rosa Toran, de l’associació Amical Mauthausen; Elisenda Belenguer, de l’associació Amical de Ravensbrück; i Anabel Carballo-Mesa, representant de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGi).
28 | 11 19 h
Sala d'actes Cèntric Espai Cultural
Els pratencs del triangle blau: exili i deportació als camps nazis, a càrrec de Tània González i Joan Montblanc Lasaga
Tània González, Grau d’Arqueologia i Història per la Universitat de Barcelona. Per encàrrec del Museu de L'Hospitalet ha realitzat una recerca i comissariat una exposició sobre els deportats de L'Hospitalet.
Joan Montblanc Lasaga, Llicenciat d’Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa com a Tècnic Superior d’Arxius per a la Diputació de Barcelona. La seva línia d’investigació està centrada en les víctimes de la repressió franquista al Prat i al Baix Llobregat.
Una vintena de pratencs van patir l’horror dels camps nazis. Una dotzena van deixar la vida a Mauthausen, Gusen i el castell d'Hartheim. Una de les pàgines més fosques de la història de la humanitat també va tenir com a protagonistes a veïns i veïnes del Prat, alguns dels quals ens van poder deixar el seu terrible testimoni. Trobar-los i relacionar-los amb la nostra població ha estat una feina de molts anys i el recull de diverses investigacions.
Fotografia ©MHC-Fons Amical de Mauthausen.
