Memòria de les dones

La II República va obrir noves expectatives per a les dones que, després de la Constitució de 1931 i de l’estatut de Catalunya de 1932, quedaven en una situació d’igualtat legal amb els homes. La imposició de la dictadura franquista va posar fi a aquestes expectatives anul·lant tot el corpus legal que havia regit durant la República. El franquisme tornava les dones a un paper d’inferioritat i dependència.

Les dones van patir doblement les conseqüències de la repressió, per la seva condició de republicanes i de dones. Si el franquisme les situava en un pla d’inferioritat, a l’hora d’aplicar la repressió van ser tractades igual que els homes i van patir els mateixos càstigs que ells.

Algunes dones, en nombre menor que els homes donada la seva escassa presència en càrrecs polítics de responsabilitat, van morir afusellades després de consells de guerra sumaríssims. Altres, abocades a situacions desesperades a causa de les dificultats econòmiques, van ser acusades de robatoris, prostitució i estraperlo i moltes d’elles van acabar a la presó de dones de les Corts.

Moltes dones van haver de suplir el treball dels pares o dels marits, morts, empresonats o a l’exili, per tirar endavant la família. Sense formació i sense experiència, i marcades com a roges, van haver d’espavilar-se com van poder, fent feines precàries i mal pagades.

La repressió més generalitzada, però, va ser la que es vivia de manera menys conscient, i que s’exercí sobre el conjunt de la població. Amb la por generalitzada, la vida quotidiana del Prat, com la de tot arreu, va quedar profundament alterada i ja mai més res no tornaria a ser igual.

El règim franquista imposà i legislà un nou ordre moral estricte que abastava des de l’esfera pública a la privada. Es van dictar un seguit de normes encaminades a imposar un determinat model de família, anul·lant els divorcis i els matrimonis civils (amb efectes retroactius deixant homes, dones i fills en total indefensió legal), castigant l’adulteri i l’homosexualitat , afavorint la maternitat, prohibint les mesures contraceptives i l’avortament.

Per dur a terme aquesta política, va imposar un model educatiu basat en els valors més rancis condicionant l’ educació de les dones des de la infància per al futur paper d’esposes i mares.. L’educació era catòlica, sexista i classista, en la qual la pedagogia es substituïa pels càstigs de tota mena, incloent-hi la violència física.

L’any 2006 l’Ajuntament va promoure un seguit d’activitats al voltant de les dones del Prat i la repressió franquista. S’inaugurà una exposició a Torre Balcells del 22 d’abril al 15 de juliol de 2006, i es publicà el Llibre Les dones del Prat i la repressió franquista, núm. 6 de la col·lecció de textos locals, ISBN 84-87486-20-7, amb pròleg del Dr. Carles Santacana i textos de diferents historiadors i testimonis pratencs.

El 2021 s’ha fet una edició digital que incorpora una actualització de textos.

Aquí podeu trobar la versió digital de la publicació.