Les primeres reivindicacions obreres anaven destinades a millorar les condicions de treball com ara, temps de descans, habilitació de menjadors i mesures i elements de protecció externs per a manipular productes perillosos.
La lluita per la jornada laboral de vuit hores és una de les primeres grans fites de l’obrerisme. Des del seu inici, a les dues grans fàbriques del Prat ja hi estava implantada. Es treballava de dilluns a dissabte i les diades assenyalades, com que les màquines no paraven, calia pagar un incentiu per cobrir aquests torns. Els primers anys no hi havia vacances.
La contractació del personal. El principal element de control de la classe treballadora es donava en la manera com es contractava el personal. L’empresa no tenia cap restricció legal i podia agafar a qui volgués, fins i tot exigint, com així es va fer durant anys, la presentació de referències. L’acomiadament era lliure, sense necessitat de cap justificació.
Les condicions de treball. En algunes seccions, les condicions de treball, com els primers torns, la duresa de l’activitat i la toxicitat d’alguns dels materials emprats en la producció, comportaven risc per a les persones. Tot plegat feia freqüents els accidents i les malalties laborals.
Per no haver de parar màquines o no haver de fer substitucions, a moltes seccions, tot i el dret de mitja hora per dinar, els treballadors havien de fer l’àpat en el mateix lloc de treball i sense deixar de vigilar la maquinària i la producció.
Fotografies per ordre de dalt a baix:
Fons La Papelera Española. AMEP
Fons La Seda de Barcelona. AMEP
Fons La Seda de Barcelona. AMEP
Fons La Seda de Barcelona. AMEP